entrada 314 (any 2)

Bé, ho he de reconèixer, sóc dels subnormals, imbècils i cretins (i per més inri idiotes), que han comprat el símbol perdut, el darrer llibre del senyor Brown, encara no l'he començat però suposo que no trigaré a fer-ho, ara bé, al comprar-lo em vaig sentir com un jovenet comprant la seva primera Private, tot i que segurament aquest llibre no em donarà tan de plaer, al anar a pagar una d'aquelles erices cabrejades hiper intel·ligents destinada al costat de la caixa per anar despotricant va deixar anar un: “Saps?, diuen que aquest és un escriptor de supermercat”, suposo que hi havia un concurs de frases gracioses i ocurrents, i un que és molt competitiu va contestar: “Bé, el paper de vàter també es ven als supermercats”, “Però el paper de vàter no es llegeix”, “Ja però fa el seu servei...”, la caixera va començar a riure fins que l'eriça li va clavar la mirada, així que després d'un instant de primacia de lesbianisme mal follat va callar intentant arreglar el tema: “Bé, no deixa de ser com un Follet”, uissssss lo que ha dishooooo, amb això que l'eriça rebufa i deixa anar un “Què diusssssss, que noooo, si és que cal llegir per saber del que es parla”, doncs res que la caixera baixa la vista, ja sap que aquesta nit ella portarà l'arnés i que no gaudirà massa, possiblement li podria dir a aquella que tan parlava, que gràcies de les pàgines del llibre del Follet ,que li ocupen el temps, perquè follar, el que es diu follar segur que poc i malament, mai he entès com és que aquestes dones super intel·ligents que saben de tot i opinen de tot són lletges de collons, possiblement Deu és deu divertir d'aquesta manera, els hi dóna intel·ligència i gens d'atractiu, bé almenys saben que si algú està amb elles és per la seva intel·ligència i no les seves tetes, tot i que veient com va el mon, crec que la intel·ligència tendeix a valorar un xic d'aquella manera, eiss i que jo considero a la Megan Fox o la Jolie moooolt intel·ligents, lo del físic en elles es secundari, vaja que si un las té al llit en boles, el primer que pensa és en: va, intentarem esbrinar si l'univers s'expandeix o es contrau... les vaig deixar i vaig anar al pàrquing, al acostar-me al cotxe vaig veure a una parella (mare i filla) aparcades al centre comercial en una zona prohibida, la mare estava enfilada intentat deslligar quelcom del sostre, no vaig poder més que ser tot un cavaller “Si voleu el podeu aparcar aquí, ja que marxo”, em van mirar, la filla va somriure, la mare va deixar el que estava fent tot dient “I si fóssim dos nois també ens oferiries l'aparcament?”, touche, no hi ha com una mare conscient del que és, res de ninyates, algú que sap que quan diuen allò de “Segueix que aviso” una acabarà de mala llet, i mai tant literal el tema de la mala llet, “Doncs no, si fóssiu dos tius us podríeu donar pel cul tranquil·lament, i ja us ho faríeu per aparcar...”, la filla va somriure, i la mare va tancar la porta del cotxe “Saps, crec que millor el deixo mal aparcat, ja que si acceptés la teva oferta, no et podria fer pagar un cafè, feia dies que no veia riure la meva filla així”, vaig somriure, el mon és just, deixa les erices cabrejades amb el mon en llocs com llibreries, i a les dones que val la pena conèixer intentant baixar unes esquis del cotxe, vaig pagar gustosament el cafè, pensant en si valia la pena el bon caldo de la la gallina vella, o la sorpresa de la jove, tot i que després de veure el Rossi, les gallines velles han pujat força en la cotització del mercat secundari de les relacions...