entrada 291 (any 2)

Tinc una coneguda que arregla testes o caps, vosaltres mateixos, i de fet com diu la dita a casa de la puta condó de bossa de pipes, o era a casa del ferrer cullera de bastó?... bé, com sigui, és tan bona professional que ha acabat per tenir aquell mal de la identificació amb l’altre, suposo que la gent amb empatia no hauria d’estudiar segons que, amb els segles he descobert que davant un problema personal es pot ajudar de diferents maneres: la més normal és pensar el que faríem nosaltres i proposar-ho, fet aquest que falla per la senzilla raó que ningú és com nosaltres, i òbviament ni pensarà ni actuarà com nosaltres, i això provoca en el cas que ens facin cas, a deixar en un jardinet de collons a l’interessat, una altra opció és decantar-se pel més lògic, i bé, en un mon on la lògica brilla per l’absència que voleu que us digui... després hi ha aquell que intenta ficar-se en la pell de l’altre i dir el que faria si ho fos, Deu ni do com de complicats poden ser alguns... i si a més partim de la premissa de la primera casuística que tots som diferents... després tenim els que no diuen res perquè han descobert que sempre la caguen, i acaben per perdre els pocs amics, bé en aquest cas sempre es pot dir allò de “Jo faria això, però tingues per segur que no funcionarà, així que pots fer la inversa, que pot funcionar... ara dels resultats...”, força complicat el tema, i és que moltes vegades la gent no vol un consell, la gent vol escoltar el que volen que els hi diguem i a més que tot surti com dsesitgen, oleeeeeee manoleeeeete com deia aquell, en el meu cas i gràcies a ser un vampir i portar forces segles arrossegant-me per aquest fotut mon, he aprés una altra via, possiblement ni millor ni pitjor, i es tracta de recordar problemes semblants, veure les decisions preses i els resultats obtinguts, de fet els humans no sou tan peculiars, a mateixos impulsos mateixes solucions... per exemple: si la vostra parella (femenina) us diu que vosaltres si mai li feu el salt (i carai, per quin motiu li hauríeu de fer, si fidelitat i masculinitat van de la ma...), que li digueu que ella us perdonarà, doncsssssss malamenttttt no serà així, els segles em diuen que elles mai perdonennnnn, mai!!!, i per cert, les dones acostumen a tenir venjances treballades i no al moment, elles saben allò que els bons plats es cuinen a foc lent... amb tot els consells que us puguin donar són com les opinions i els culs, cadascú en té un (com a mínim de cul), és com el conegut de l’altre dia, quan en una parella ja no es discuteix per l’avorriment i el poc interès que desperta, i quan aquestes acaben en silencis malament, i si a més s’acaba que el dos comparteixen un mateix llit malament de malament, jo mai he acabat dormint amb algú amb qui hagi discutit (lo del sexe després d’una discussió, és com creure que després d’anar al dentista el ratolinet peres et deixarà una monedeta sota el coixí), sempre he necessitat o la distància del menjador per beure i concloure el que ha passat, o la distància del carrer per pensar on estaré l’endemà...