entrada 306 (any 2)

Vaja després de l’èxit del meu conegut i la seva ecoestirada d’orelles, em veig en l’obligació d’explicar el motiu “oficial” del seu ostracisme i la seva pèrdua de fe en l’espècie humana ( ja ha tardat el subnormal, tot i que als progres els hi acostuma a passar), així que mentre canto el: “bella xiruca quantes hores passadessss quanta alegria...”, ho explico; ell era cap d’estudis d’un Institut mitjanet, de fet tenia forces energúmens també coneguts com a alumnes o físicaoquímicaneros, que de tan en tan i per fer-li la pilota li preguntaven sobre les seves experiències a l’Àfrica, així que barrina que barrinaràs, en el seu cas barrufa que barrufaràs, va decidir crear a l’estiu un campament per tal d’ensenyar com es viu o vivia (que els temps canvien), en els llocs on havia estat, i dit i fet, després dels permisos pertinents es va endur a tota la classe (prop de 20 monstrus) a una parcel•la de la seva família (ja he dit anteriorment que si passava gana era per gust...), així doncs ja els tenim a 20 púbers, aixecant-se a la sortida del sol i treballant al camp, amb l’electricitat només en certes hores, sense aigua corrent, dutxant-se poc i comunitàriament (ja sé que per algun això seria el més semblant al paradís...), i fent l’animal o el salvatge (sense faltar als animals), vaja que s’ho van passar pipa, teta o pene, i per donar més ambient i sembrar les nits de l’estepa catalana de sons africans va convidar a tres negrets de l’Àfrica que feia temps que no veia, i així mentre instruïen també donaven un toc naïf i d’originalitat, tot posant i donant la nota de color, dels alumnes dir que segons ell n’hi va haver que ho van acceptar millor o pitjor, ja que això de deixar la roba a l’entrada, no poder utilitzar el mòbil i fumar floretes que era l’únic que hi havia, inicialment no va agradar massa, ara el tema de tenir de treballar des de la posta de sol i tenir uns horaris, tot i que inicialment va impactar i provocar queixes, va aconseguir que aquells monstrus descobrissin el que era la rutina, així doncs el salvatgisme proposat va servir per civilitzar-los i ja són collons el tema... bé, al que anàvem, tot va anar bastant bé, així que passats els dies van agafar la guagua i cap a casa, tot parant en una àrea de servei on el meu conegut els va invitar a berenar, els pobres de l’àrea de servei no havien previst aquella invasió de monstrus famèlics de qualsevol porqueria mentre estigués envasada, així que van arrasar amb el bar, i vet aquí que en un moment donat hi ha un conat de baralla entre un dels alumnes i un pobre negret, el motiu?, doncs bé, que el negret havia agafat la darrera pasta i l’alumne encara en volia alguna més, el profe va intercedir tot dient que s’havia de ser comprensiu, participatiu, col•lectiu, solidari i no sé quantes tontades més, l’alumne es va resignar, va deixar al negret amb la seva pasta tot dient “Ha estat bé profe, però ja els pot carregar a la pastera amb la que han vingut i els pot tornar al seu país, que aquí no hi ha lloc ni pastes per tothom”, oooohhhhh mon dieu, si els de BIMBO sabessin que han educat en un sol moment més que el meu conegut en tot el seu fotut ecocampingafricà, després de pensar-ho molt, el meu amic va decidir, que no és que la societat o qualsevol fill de puta us torni en els monstres que sou, senzillament és que sou monstres per naturalesa i ja està...