entrada 301-2 (any 2)

Tinc una coneguda a la que aprecio especialment, possiblement no combregui amb les seves idees però he de reconèixer que té ovaris i que té clar el que vol, i això avui en dia és tan estrany com trobar una verge vestal a l'altar en un dia de boda... doncs bé aquesta noia treballa de veterinària (no, no, i no, no cura humans, només animals, diu que es queixen menys i ho agraeixen més...), doncs bé a més és sòcia, i membre en la junta directiva d'una protectora d'animals, i com no, la crisi també els afecta, així que estaven en una situació un xic delicada, cada cop més animals i cada cop també menys ajudes... doncs bé, va tenir una feliç idea, abans de res he d'avisar que la noia no és un monument, però el suficient per treure la respiració segons com, així que va contactar amb un amic que és fotògraf i aquest li va fer una sèrie de fotografies, que ella va penjar en la seva pàgina d'una xarxa social, aquestes fotografies es podien fer més grans tot clicant sobre les mateixes, amb la foto sortia una propaganda i ella cobrava un tant per click, la cosa no va anar malament, però aprofitant la tirada la noia es va decidir a donar una volta de cargol al tema... així que es va oferir a anar a sopar i va fer una subhasta, i com que és força justa va decidir finalment fer dos sopars, un amb qui oferís l'import major i un altre sortejat entre la resta dels postors, sembla que la cosa no va anar gens malament, però que gens malament, un cop tancat tot, la noia va fer el sorteig i va anar a sopar amb l'afortunat, ella diu que el noi potser s'esperava una altra cosa, però que el sopar va ser excel·lent, la persona que va oferir l'import més elevat li va oferir triplicar l'import si l'acompanyava de cap de setmana a París, la meva coneguda no s'ho va pensar massa i va acceptar, l'home en qüestió era un recent divorciat, i ella diu que el cap de setmana va ser genial, i jo que he vist les fotos crec que no hi va anar massa forçada, com sempre li treuen el tema si hi va haver res, al que ella respon que algú amb la pasta d'aquell senyor segur que podria trobar algú millor que ella per follar, com ja podeu olorar la meva amiga no és tonta, és una femella amb totes les lletres, i té clar el que vol i el que no vol, i pel que sembla el seu acompanyant a part d'home era senyor o poruc del que podria perdre... el resultat va ser que ja té un nou soci de la protectora i algú que li ha ofert un altre cap de setmana, aquest cop a Roma, ella l'acceptarà, com ella diu no va anar malament i va ser un cap de setmana diferent... doncs bé, no ha faltat temps a les erices cabrejades de la zona per treure la notícia al seu pamflet incinerador, amb un article titulat “Ara en diuen amor pels animals”, suposo que si alguna d'elles hagués fet el mateix, la gent hagués pagat per tal que traguessin les seves fotos i del sopar... amb tot a la meva coneguda no li ha molestat massa, tot i que considera que si tan detallaven ja podrien donar el nom de la protectora i la forma de fer-se soci, com ella diu... quan més conec a les persones més m'agrada tractar amb animals (no tan racionals, però si més emocionals)...

Ahhh, però quan me la imagino a Paris (com a vampir dolentot que sóc me la imagino...)

I un videoclisss a la salut de totes les erices cabrejades, a veure si avui que és dissabte alguna veu la llum... ummm, o un altre cosa com a far guiador a la felicitat... ole, ole que poeta que estic...