entrada 284 (any 2)

Bé, crec que no descobriré res si dic que: a) forces vegades (més de les que voldria), em toca quedar-me a dinar “porahi” com diuen alguns, i b) (possiblement la més important), que si es dóna el cas de que els comensals són una pandilla de subnormals del paleocè mig tirant cap al baix, doncs res, em dedico a observar el voltant, ja sé que hauria de pecar de sinceritat i enviar-los a la merda, recordant que per tontades ja tinc a forces altres, però mireu, un que no vol que la gent es faci mala sang (un altre acudit vampíric)... doncs bé, ahir mentre estàvem fent el cafè la vaig observar, la cafeteria era àmplia, i ella ocupava una petita part del sofà, la resta del mateix estava ocupada pel seu manso, que tot i ser un, tenia el volum de dos (o tres si agafem la mesura africana), doncs bé, mentre ell veia per la televisió el canal de luxe tv, que us recomano si voleu acabar amb mal de collons, de com us els han inflat i de veure tot el que mai tindreu i tots als que mai us follareu, doncs bé el maromo en qüestió observava interessat un reportatge sobre iots fets a mida; mentre ella intentava passar el temps de la millor manera, vaig comptar almenys tres intents per part d’ella per iniciar una conversa al que ell responia amb monosíl•labs, finalment i a un altre intent d’ella, ell la va observar deixant clar que la boca d’ella només l’interessava per una cosa, i que allí no era qüestió de provocar enveges... aleshores ella més avorrida que amb intenció, va observar la cafeteria, els nostres ulls es van creuar, un intercanvi de somriures i em vaig excusar per anar als serveis, vaig passar per davant d’ella, ella va tornar-me el somriure mentre agafava aire, va començar a aixecar-se “On vas?” li va preguntar ell, “Al servei” va respondre ella, “Val, però pensa que hi ha sofàs on la gent espera per seure-s’hi”, ella va observar al seu acompanyant, va mirar de nou en direcció del bany i finalment amb un posat aïrat es va quedar en el sofà... amb els segles he aprés a no jutjar a la gent, suposo que imbècils com aquell hi són perquè hi ha putes com l’altre que els ho permeten, així que com deia aquell: que cadascú piqui la seva pedra, no vaig sentir cap mena de llàstima per ella, molt possiblement la seva regalada vida li compensava el fet de ser una veritable esclava en ple segle XXI, suposo que el grup d’erices cabrejades proposaria de capar al tiu i de donar-li la meitat, la meitat?, noooo tota la fortuna del tiu a la tipa que pobra ho ha tingut de passar... doncs jo us ho diré, s’ho ha passat de conya fins la data, total com a molt ha tingut de follar-se a la seva parella cinc minuts cada no sé quan, i segurament ell té suficients amants com per no trobar a faltar el florero oficial, possiblement algú dirà que la vida és una putada, i jo us dic que la vida és senzillament el que feu amb ella...