entrada 310 (any 2)

Aquest matí fent el cafè (com quasi sempre), m'he assabentat de dos fets que m'han fet plantejar com he pogut viure fins a la data en aquesta inòpia (i algun dia la liaré escrivint paraules que no sé que volen dir...), doncs bé un dels que feia el cafè venia d'un cicle de formació, que per moltes empreses ve a ser com un premi “encobert”, i que pels treballadors no deixa de ser una tocada de collons, a veure si es vol donar un premi podrien pagar un cap de setmana amb la Megan Fox o qualsevol altra de les que podria facilitar una llista de no menys de vint noms, i les erices cabrejades poden estar tranquiles, ja que seria un cap de setmana per parlar sobre la profunditat de les paraules i la longitud dels sentiments, que amb la Megan segur que la longitud arribaria al seu màxim exponent... doncs bé, aquest conegut venia d'una curset sobre l'estrès laboral, i fa gràcia que encara hi hagi gent que dubti de la seva existència, ja tenim una altra de les malalties del segle XXI, de fet el seminari anava sota el títol “Estrès laboral la plaga organitzativa del segle XXI”, però no cal que patiu, que per cada malaltia hi ha una vacuna o un tractament (de fet precisament en aquesta vacuna o tractament hi ha el negoci...), doncs bé, segons ell hi ha quatre pautes per evitar-ho, quatre pautes que com quatre putes poden engegar a la merda qualsevol empresa, però que amb el meu esperit filantròpic les deixaré aquí per si algú les vol aplicar... primer, s'ha d'adequar el treball al treballador, doncs res si un necessita un enginyer i se li presenta un pintor automàticament canvien l'objecte de la nostra empresa, i passem d'un estudi d'enginyeria a un estudi d'enginyeria cromàtic, per pintar la vida plena de projectes brillantssss, ole, ole, però res anem per la segona, es té de donar un entorn agradable al treballador, això vol dir que ha de poder triar els companys, la secre i fins i tot els jefes, i ficats ja a ser democràtics, li podeu oferir la vostra dona o filla per si té un apreton i Internet se li ha quedat petit i poc motivador, la tercera norma és que s'ha de deixar que els treballadors facin la feina com creguin i a més se'ls ha de formar en aquest esperit, doncs res, que si ens paguen per fer un edifici i el treballador dissenya una estació de trens aeris, doncs au, que no ens diguin que tallem la creativitat, total qui pagarà serà el client final... i finalment i no per això menys important, s'ha de premiar als treballadors, eisss però a part del que ja tinguin pactat, és a dir, si algú fa la feina bé, se li ha de pagar, tot i que segurament estic equivocat jo creia que ja se li pagava per aquest fet, ole, ole, con un par... com deia l'Aureli, bé suposo que amb aquestes normes s'aconseguirà evitar l'estrès laboral, ara segurament apareixerà l'estrès directiu, però no patiu que algun subnormal traurà el tractament per evitar-lo, ja sé que he dit que havien estat dos fets, però després d'aquest em trobo amb la necessitat d'anar a donar la meva opinió fent un downloading que pobres els de Negassaki si els hi hagués caigut damunt...