entrada 287 (any 2)

Algú deia ahir: “Un estel va caure del teu cor damunt dels meus ulls, deixant-me cega, ja no hi ha lluna ni estels només aquesta penombra, ni postes ni sortides de sol, només les ombres del teu cor...”, vaig sortir del bar amb la lletra de la cançó al meu cap, possiblement no era la millor cançó per acabar la nit, però un no decideix el que posarà els punxadiscs (o com es digui, vaja DJ pels enteradillos), tot i que a vegades enlloc de punxadiscs són tot uns putadiscs o punxadicks..., un cop en el cotxe un altre grup deia: “No cal que escolti la teva veu o vegi la teva cara per saber que tu ets amb mi, no cal que besi els teus llavis o agafi la teva ma per saber que em pots sentir, sé que em pots sentir, quan miro els estels sé exactament on ets, tu estàs mirant avall sobre mi...”, definitivament no seria una nit musicalment fàcil, vaig posar en marxa el motor per sortir quan vaig notar un cop al lateral del cotxe, uns somriures, esperava escoltar unes passes accelerades, però res, només les rialles, vaig obrir la porta baixant del cotxe “El millor que podries fer és pujar de nou i marxar vell...”, realment mai sabré com d'alliberador és l'alcohol i les masses, no sé si la gent sou gilipolles per naturalesa i ho amagueu per no quedar en ridícul aprofitant certes ocasions per deixar-vos anar, o és que l'alcohol i les males companyies tenen la capacitat de treure la veritable naturalesa que teniu, era tard, força tard, això volia dir que no tenia massa temps i alhora que tampoc hi havia massa gent al pàrquing, un total de tres nois i una sola noia, en la meva existència he matat per menys així que no faria ara una excepció, “No m'has escoltat vell?, o vols anar calent al llit avui... igual t'agradaria que et donés pel...” no va acabar la frase, el vaig aixecar agafant-lo pel coll, podria esperar a que l'aire li marxés i no pogués agafar-ne de nou, gaudir de com moria ofegat però no tenia temps, un cop sec i el coll es va partir, un altre em va saltar damunt des del darrera, simplement em vaig acotxar, va rodar damunt la meva esquena caient al terra, els altres dos van començar a córrer, vaig colpejar el pit del que estava a terra trencant la caixa toràcica, els altres anaven junts, definitivament eren estúpids, en aquests casos el millor es separar-se i esperar que no sigui a un a qui persegueixin, no sé si van ser ells els que es van llençar contra el tancat del pàrquing o aquest contra ells, es van girar, primer ell no va sentir res, només una pressió al pit i com perdia un xic de pes, ella es va girar, la sang d'ell li va caure als ulls, ja no veia ni la nit ni els estels, només veia entre ombres el cor del seu estimat, i aquest possiblement ja estava mirant la situació bé des de dalt o des de baix, de fet poc m'importava, “Jo, jo...” va començar a dir “Pssstttt, recorda que no sóc més que un vell, i el problema és que els vells tenim preferència per les jovenetes...”