entrada 863-2 (any 3)

Avui toca eclipsi de lluna, com deien una bola de sang en el cel nocturn, suposo que quedaria força bé dir que és senyal de canvis, de fet sempre s’ha lligat a aquesta imatge a desventures, ja ho diuen els antics escrits que en nits com aquestes aquell que sempre ha estat vigilat se n’escapa tot i que sigui per poc... però la veritat és que per molt que es digui demà serà un altre dia, hi ha una certa pèrdua del romanticisme en aquest present determinista que ens ha tocat viure avui en dia, però senzillament és el que hi ha, suposo que no es poden esperar grans actes perquè senzillament no en passen, perquè la gent ha oblidat que per tal que passi quelcom algú ho ha de desencadenar, amb tot una bona intentona lo d’aquest matí i brutal veure com arribava el pezident amb helicòpter, no hi ha millor imatge per demostrar com d’a prop està del seu poble, i no parlar-ne de tots aquells que han intentat arribar pel seu propi peu i han vist (amb sorpresa, valents collons) com aquells qui en teoria els havien escollit els hi deien de tot, i després escoltar allò tan amanit de “No saben el que volen ni saben el que fan...”, doncs mireu, jo crec que avui si que ha quedat clar que alguna cosa clara tenen, i és que ja no us volen, i després allò de “No representen a ningú, només són una minoria...” suposo que tot i que surti tot el poble al carrer sempre els hi quedarà allò de “Ah, però n’hi ha que s’han quedat a casa...”, personalment opto per un referèndum on la gent només voti en el sentit de: a) seguiu tal com esteu b) ho desfeu tot i comenceu de nou (que pitjor serà difícil que acabeu) i això si, que tothom estigui disposat a acceptar el que en surti... avui una de les secres comentava que en el vostre país el rei podria abdicar en favor del seu cadell, un dels presents poc després em deia “S’ha de veure com de curtes són les mires d’algunes, el problema no és el rei i si abdica o no, el problema és si la reina vol deixar de ser-ho, perquè ningú pot esperar que el fill passi a rei i la seva dona no passi a reina...”, suposo que aquesta és la diferència entre veure la realitat i entendre-la, aquest mateix em va dir un dia “Mira, hi ha dos tipus d’història la d’aquells que l’han gaudit i la d’aquells que l’han patit...”, amb aquest vaig viure fa poc una situació com a mínim divertida, el tipus parlava amb un altre sobre allò que s’espera o es vol dels altres, poc a poc el tema va anar reconduint-se cap a les relacions personals, i amb la calentor de la conversa el tipus amb qui parlava va comentar que ell volia una dona i va passar a donar tot un seguit de skills que aquesta dona hauria de tenir, el tema va ser que per poc que el deixessin respirar en deia de nous i amb la velocitat que portava no us negaré que vaig pensar que els tenia pensats de feia temps, quan va acabar el meu conegut li va dir rient “Doncs tens un problema, perquè en el cas que existís algú amb tot el que demanes aquesta persona no voldria saber-ne res d’algú que ofereix tan poc com tu..., perquè no podem demanar més d’allò que estem disposats a oferir o senzillament podem oferir”