entrada 870-2 (any 3)

Ahir per la nit parlava amb un tipus qui em va dir quan va sonar una cançó “Hi ha paios amb sort, i no sé si em fa més ràbia el gabatxot que barrejant discs s’agencia a bona part del més granadet del món musical femení, o el tipus amb nom de gos de baralla que encara no entenc com s’ho fa per estar a tots els remixos…”, vaig somriure escoltant la cançó i veient al personal del lloc no vaig poder més que pensar que era una cançó del tot encertada…

Cause now Im that bitch,

Youll never get to uh,

Cant get what you want, so youre acting like a punk.

You were too fly then, so fly away now.

Now Im that bitch, and youre just a clown.


Now Im that bitch,

Now Im that bitch,

Now Im that bitch, and youre just a clown.

Now Im that bitch,

Now Im that bitch,

Now Im that bitch, yeah look at me now.


You passed me by, never looked twice.

Now Im the chick, you wanna be with.

Isnt it so funny now, Im the one to shut you down.

Dont worry girls, if he didnt notice you,

Soon hell be begging to.


Oye, mamida..calmate
I feel ya 

We all get burned 

Those who survive are the ones that learn (learn, learn) 

If it dont kill ya, make you stronger 

Pero no te ponga como una chonga

Em va fer gràcia sobretot lo de “no te ponga como una chonga” veient a totes les lloques braços enlaire i cridant “now im that bitch” sense veure (o no voler veure) que per molt que diguin, el maquillatge a partir d’un temps deixa de ser el “tapatot” o el “dissimuladefectes” i passa a ser una massa greixosa i brillant que a més brillantor indicació que més hi ha a tapar… mentre estàvem en el sopar algú va treure el tema de les pel·lícules i els “entesos” van fer tot un repàs sobre les darreres estrenes i d’altres, van passar ràpidament sobre una cinta que en el seu moment va treure un tema un xic “peculiar” i que no era altre que “la isla” on hi havia enganyats un grupet de clons que es feien servir com a tenda de recanvis en cas que aquells qui els havien creat i mantenien necessitessin alguna part del seu cos… em va fer somriure que es titllés com a ciència ficció, possiblement ho seria al creure que muntaríeu un tinglado com aquell, de fet, i sense anar més lluny avui en dia ja ho teniu això… que es vol un fill, doncs res fill que es pot obtenir, que un es vol saltar les llistes d’espera i rebre un òrgan que necessita, doncs res… i sense necessitat de mantenir un clon amb la despesa que això representa, de fet com deia un dels presents “Perquè fer i mantenir un supermercat quan es pot aconseguit tot del tros del veí i a millor preu…”, perquè tot valor ètic o moral cau pel seu propi pes davant la necessitat, com em van dir “Hi ha moments en que certs valors són un luxe que no ens podem permetre…”