La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 22 de juny del 2011

entrada 869 (any 3)

Avui estava amb un tipus quan he vist la imatge del dia, per la caixa tonta ha sortit un polític basc qui comentava els darrers acords que havia aconseguit per tal d’abstenir-se en una votació, entre totes les preguntes una que li han fet de: “Esperava aconseguir tant?, en tota la seva dilatada experiència mai havia obtingut tan per una abstenció?”, doncs res, la cara del polític pagava per si sola, el somriure que se li escapava era semblant al d’aquell que se us folla la dona i a qui després inviteu a copes per dir-li que penseu que la vostra dona us enganya, doncs res, que com deien fa temps “Amolla xatu…”, el que estava amb mi ha dit amb uns somriure “Això és la democràcia, el poder pactar…” no he pogut més que dir-li “Vols dir que això és democràcia?” “Ais, mira que la gent té una imatge força idealitzada de la democràcia… i total a algú a qui li agrada la I Rubio i ara la B Montañez… doncs poc de bo n’ha de sortir, per cert a tu això de no posar la polla on tens l’olla deu tenir un significat un xic “peculiar””, ho he deixat mentre demanava els cafès, el tipus amb qui estava em comentava que tot canvia a una velocitat brutal, de fet em deia que fa uns anys un era lliure fins que començava a treballar i començava a aconseguir allò que volia tot i que no ho necessités, i al cap de poc un descobria que havia de treballar per pagar allò que havia comprat i que no podia gaudir perquè havia de currar per poder-ho pagar… l’empresari a la seva vegada penjava d’un estat tot poderós, però avui en dia ni els estats són sobirans, subjectes passius dels desitjos de pocs, que a falta de nom algú anomena “mercats” i el divertit és que a aquests ja els hi va bé que se’ls hi doni un nom fictici i no pas el seu real, perquè conèixer el nom de qui remena les cireres dóna poder, la ignorància en canvi el treu… i el que tothom sembla oblidar és que en el fons qui manega el cotarro no deixa de ser un humà com vosaltres, ara bé, un humà plenament centrat, orientat i motivat per obtenir un objectiu “aconseguir el que vol sense importar-li si us dóna pel cul”, en canvi la resta perdeu la visió a llarg termini per la del curt i esdeveniu una panda de descentrats i dispersats incapaços de veure el tauler des de fora, tot movent les fitxes des de dins del mateix… a l’empresa hi ha un tipus amb qui no acostumo a parlar massa, el tipus l’any passat va fer el viatge de la seva vida, li venia de gust patejar-se algunes capitals europees, així que va demanar un préstec i ell i la seva parenta es van llençar a tres setmanes de viatge, quan va tornar li vaig preguntar que tal, el tipus va explicar cotorralment el seu viatge, fins i tot amb la llibertat de confondre ciutats i monuments, i quan li vaig demanar si em podia dir quelcom que li hagués agradat i que no sortís en cap guia de viatge es va quedar callat per acabar dient “Mira, si no surt en cap guia senyal que no cal que es vegi…”, va ser aleshores que vaig entendre perquè parlo tan poc amb aquell imbècil…

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sort que no tots som iguals...