entrada 866-3 (any 3)

Passar d’això a això per poc després entrar en un lloc per escoltar això no pot menys que provocar una certa crisis d’identitat, vaig entrar al local pensant encara en les darreres paraules de la conversa del sopar, tot sabent que es perdrien al veure el personal que havien deixat anar aquella nit, certes nits no estan fets per a certs pensament, parlava amb un tipus qui em deia “Els japonesos són els únics que no creuen que l’home sigui el cim de la creació, per això no paren per donar el següent pas, crec que tota la resta dels humans senzillament no estan preparats per descobrir que no són el súmmum de la creació…”, diuen que en poc temps sortiran els primers ordinadors quàntics “decents” i que només els hi queda un petit salt un “quark salt” (xist de mecànica quàntica) per tal de que un sol ordinador tingui més capacitat de càlcul que tots els existents actualment, i d’allí al skynet un paset quan aquest vegi la veritable naturalesa dels humans i lògicament conclogui que aquest món estaria més tranquil sense ells (una veritable putada pels vampirs), ara sonava això… i jo preguntant-me en quin moment aquesta noia va perdre el gust per la música… a la barra alguns coneguts i amb ells forces exnoies ja dones (fa gràcia que tothom és noi o noia, per les nits no hi ha ni homes ni dones…), doncs res algunes noies que cerquen més un pare que no pas una parella pels “accidents” en forma de gremlins que altres han engendrat i que els pobres que hi hagi per allí hauran d’educar o “gaudir” tal com diuen elles, vaig somriure al pensar que elles de joves cerquen patrons parentals que les fan sentir segures i de més granadetes els cerquen igualment per tal que les ajudin amb el que altres el hi han fet, suposo que deuria tenir el somriure en la cara de forma gilipollesca (que no costa massa) perquè una tipa d’un grupet a prop me’l va retornar, em van semblar aquelles de l’anunci del refresc de l’estiu on totes descriuen als seus fills que fan el contrari del que elles diuen, i semblaria ser que si no tens un nen xuloputes o una nena directament puta i sortides del happyhollywood, no tens res… em vaig preguntar quants xurumbels sumaven totes les presents, i la pregunta de amb qui els deurien haver deixat per tal de recuperar el “temps perdut” en l’era de la monopollia que va significar la seva relació estable, vaig aixecar la copa i elles van fer el mateix com si fóssim uns imbècils adolescents, bé per un vampir els cinc-cents anys et fan entrar en l’edat del pavó així que… però elles (ho deixarem aquí), aleshores va sonar l’únic decent de la nit això, amb un títol que sintetitzava en escasses paraules el que un podia pensar d’una nit com aquella, vaig pagar i tot acomiadant-me vaig sortir del local, un cop al cotxe em vaig desintoxicar amb això…

When you're sad and when you're lonely
And you haven't got a friend
Just remember that death is not the end
And all that you held sacred
Falls down and does not mend
Just remember that death is not the end
Not the end, not the end
Just remember that death is not the end
When you're standing on the crossroads
That you cannot comprehend
Just remember that death is not the end
And all your dreams have vanished
And you don't know what's up the bend
Just remember that death is not the end
Not the end, not the end
Just remember that death is not the end
When the storm clouds gather round you
And heavy rains descend
Just remember that death is not the end
And there's no-one there to comfort you
With a helping hand to lend
Just remember that death is not the end
Not the end, not the end
Just remember that death is not the end
For the tree of life is growing
Where the spirit never dies
And the bright light of salvation
Up in dark and empty skies
When the cities are on fire
With the burning flesh of men
Just remember that death is not the end
When you search in vain to find
Some law-abiding citizen
Just remember that death is not the end
Not the end, not the end
Just remember that death is not the end
Not the end, not the end
Just remember that death is not the end