entrada 866 (any 3)

Ja jo diuen que Deu és astut i burleta però no juga als daus, tot i que els físics quàntics s’encaparrin a dir que estem immersos en un món indeterminista putejant als que pensen en lo còmode que seria si fos determinista, doncs res, que Deu pot ser el que vulgueu però té un sentit de l’humor brutal (ja que ell el va crear suposo que en deu ser un geni en el mateix) i toca al personal donant un do per a quelcom, no importa en que, bé sigui en fer una truita de patates, fer un jersei, tocar el que no sona al personal o senzillament això… l’important és fer allò que ens surt bé i com diu algú dels que opinen el Sr. Henry Lee és el puto amo (seguit d’aprop del Howard Wolowitz), però cadascú en lo seu… ahir també escoltava i no vaig poder més que somriure al recordar que en el fons tots sou iguals, però amb els segles us aneu diferenciat una mica, ni que sigui una miqueteta miquetona… escolto com els vells de cert país s’han ofert voluntaris per netejar una nuclear, de fet l’amenaça de desenvolupar càncer per la radiació s’estima en prop de vint anys, i ells amb un somriure diuen que ja no hi seran… i fins i tot algun divertit deixava anar que s’estalviaran la llum al cementiri on els enterrin al quedar els seus cossos luminescents gràcies a la radiació… els joves se’ls miren i entre comentaris i rialles hi ha un gran respecte pels seus grans, possiblement els darrers dipositaris dels valors spockians, algú dirà que són estúpids o vells sense cap per oferir-se, ara bé, ells sense perdre el somriure diuen “És el que toca…”, doncs bé, m’imagino el mateix problema aquí i el vellet encantador tot dient “Ja!, que tinc el bubús per Benidorn que, m’espera, el bubús i un ramat de velles lloques que no belles… ja s’ho fareu però no oblideu la meva pensió”, de fet Deu es va deixar com a plaga divina a Egipte la del bubús de vells insersítics entrant en un self service (no va voler ser cruel en excés…), els que tenim aquí gaudeixen d’una sèrie de serveis (als que bona part ni tan sols han col·laborat i si haguessin pogut ni tan sols ho haguessin fet, en diuen caràcter mediterrani), tot dient que se’ls han guanyat i tal, on alguns practiquen la política del “pel que em queda al convent…” i malbaraten i utilitzen els béns i serveis públics a gust, vivint la vida que no els hi van deixar o no van poder viure i és clar que no deixen de ser més que una bossa de vots importants i que cal tenir contents… ahir entre copes i d’altres un dels presents em va dir “Mira la gent vol cada cop més que els gossos s’assemblin a les persones, i si vols que et sigui sincer no deixa de ser un intent de tenir a algú com una persona al costat a qui puguem tractar com un gos sense remordiments…” no vaig poder més que somriure aixecant la copa, ja ho diuen que és precisament sota els efecte de Baco que un ho veu clar…