entrada 870 (any 3)

Seguia parlant amb el tipus de l’altre dia, qui i com ell diu “Tal com m’han deixat el sou de funcionari” s’ha de dedicar a forces coses entre d’altres donar classes d’història econòmica i com ell diu “Res més divertit que explicar les coses com et rotin i veure com et miren amb cara d’interessats tot creient-se el que dius, si de fet un entén com és que ens va com ens va observant com el personal senzillament escolta i creu, el concepte “discussió” ja no existeix… i noem toquis els collons per dir-me que a un professor se li pressuposen els valors morals i ètics”, el tipus m’explicava que havia llegit un treball on uns tipus havien publicat en diferents llocs d’Internet una crítica excel·lent d’un llibre i finalment mitjans de comunicació ho havien tret en els seus noticiaris sense caure ni contrastar en que tot era un muntatge, com em deia “Els rumors a vegades tenen més força que la pròpia veritat”, amb tot, res de nou, o algú ha oblidat ja les llargues cartes en un mitjà de premsa a la vanguàrdia dels diaris catalans sobre els mitjons de rombes o l’existència d’un ocellot estrany que sobrevolava els cels de Barcelona… doncs res, el tipus parlava l’altre dia amb una noia qui també es queixava de com li quedava el salari i la tipa li deia “Mira, si tot segueix així hauré de començar a cercar cantonades…” ell se la va mirar contestant “Ostres, si vols podem mirar d’arribar a un acord…” la tipa va saltar “Eis, però que t’ha cregut!” el meu conegut em deia “Aquella encara no sap que és la necessitat…”, el tipus l’altre dia va donar una de les seves classes, va començar fent una digressió sobre el canvi de polítics al país, tot dient que quan es passa d’un superlopez a un cinca mil queda clar que un té els polítics que es mereix… el tipus va seguir “Avui o hui com diria la Lucre us explicaré un conte, veureu… fa temps i després d’una gran guerra uns països van patir un creixement econòmic sense precedents, aquests països però van descobrir com tenien uns excedents de producció i com certs sectors productius sobretot de grans infraestructures es començaven a quedar sense grans projectes, va ser aleshores quan van tenir una gran pensada, perquè no crear un mercat únic amb els veïns del costat? I així fer circular els béns i serveis sense limitacions coneixedors que la corrent seria sempre en una direcció, de la seva cap els altres, així que van muntar el tinglado, i van començar a fer l’oferiment a d’altres països, països sense el seu creixement i dels que ells se n’havien enfotut tot i més, criticant el seu precari estat, però clar aquests països no tenien diners per pagar tot els que se’ls hi oferia, però res, va ser aleshores quan els països amb els recursos van dir que ells els ajudarien pagant mentre aquests pobres països senzillament havien d’oferir els projectes que calia fer, i va ser aleshores com per un efecte de multiplicador (i penso preguntar a l’examen de quin multiplicador parlo), tot i que el país ric pagués, aquest mateix país s’anava fent cada cop més ric ja que exportava productes i serveis, i no cal veure a més com en certs països la gent va deixar de comprar cotxes merdosos però fets al país i va començar a comprar cotxes xupiguais (molt més cars, però xupiguais) a aquests països rics, i de pas aquests països van aprofitar per comprar, participar o directament quedar-se aquelles empreses i sectors que els hi podrien oferir un avantatge competitiu, i tot en un país amb unes bones infraestructures que mentre els habitants creien que eren pel seu bé, d’altres sabien que eren senzillament per poder distribuir els seus productes i vertebrar tots els mercats al voltant d’un sol mercat, mercat on el que ven més i té més acostuma a quedar-se’l, i el país receptor de les ajudes com a bon paisipolles donant les gràcies, d’aquesta manera per exemple un país va tenir un lloc on enviar als seus jubilats per tal que gaudissin del sol mediterrani, com deien “Tenen un lloc “civilitzat” i “raonablement decent” on anar…” de fet aquest país ara esdevé el Benidorm europeu, amb el temps aquests països rics van anar fent el mateix en més països i ara es troben que quasi ja no ens hi queden sense tenir de recuperar el vell concepte de colonialisme, de fet estem parlant d’un concepte força conegut al llarg de la història i com diria aquell famós dissenyador de moda del “Lebensraum” o espai vital, que l’economia necessita per créixer, això si, avui en dia sense cap guerra que tothom sap que sou un pelote de civilitzats tot i que llastimosament la civilització no ha anat acompanyada de la culturització, però ja sé sap que ningú és perfecte… tot i que hi ha guerres que sense morts deixen vencedors i vençuts i veient-vos ja sé a quin bàndol pertanyeu vosaltres…