entrada 861-2 (any 3)

Els vampirs tenim poques normes (entre d’altres perquè acostumem a fer el que ens rota…) però una de les bàsiques és no creure’ns als humans, i aquesta i tot i haver dubtat alguna vegada de la seva conformitat he de reconèixer que és possiblement l’única que té valor, de les altres: la de no beure sang de verge (diuen que provoca bogeria) o la de no mossegar a noies primes (diuen que et pots partir l’ullal en algun os) em semblen del tot exagerades, ara bé, només un humà o un imbècil creuria a un humà… tinc un conegut (entenguis conegut com a “llegit”) que escriu en un blog amb una vehemència que si el caire dels arguments fos invers al que diu segurament se’l titllaria de feixista i d’intolerant, però com que ho diu ell i des de la vessant dels pobres desgraciats semblaria ser que si és ell qui coacciona i a vegades fins i tot prohibeix les demostracions democràtiques el tema està més que justificat, i em fa gràcia aquest intent primer de l’intel·lectualisme il·lustrat i posteriorment del proletariat llegit que ha tingut accés a algun que altre llibre de resumir en “La democràcia és el millor sempre que surti el que jo vull, si no surt el que vull és que els que decideixen no en tenen prou arguments o són uns rucs dirigits, perquè collons!, l’únic que té la veritat absoluta soc jo! I els que pensen com jo!”, fa temps que vaig perdre l’esperança en els humans, quan un ajuda a tombar règims i veu que els que arriben els hi falta temps per fer el mateix que feien els que has tombat la cosa molesta, i quan veus que a més intenten eliminar-te per salvar el seu cul el tema ja esdevé un xic personal… així que al final un decideix no prendre-us massa seriosament, ja que fer-ho segurament portaria directament a la bogeria o al suïcidi, així que el llegeixo (el tipus té un blog) i no puc evitar el somriure en cada un dels seus escrits, m’he proposat no fer-ne cap comentari perquè suposo que els meus més de quatre-cents anys de vivències no arribarien a l’alçada de les seves quatre centes i escasses pàgines de llibres de text que ell ha llegit i ha reinterpretat sota el seu punt de vista, i menys encara les poques que pot recordar tal com va escriure el seu autor i no pas tal com ell les va entendre… diuen que els dèbils desitgen l’extermini dels forts fins que només quedin els forts que poden controlar amb mentires per fer-lis creure que la fortalesa és un càstig més que no pas un do, diuen que els Deus al veure com aquests que tenien dons es negaven a fer-los servir tot en nom de la majoria van decidir plegar i deixar que els humans fossin lliures i es regulessin ells mateixos, fins que algun Deu amb ganes de gresca va crear als vampirs i forces d’altres monstres, en un intent de posar un xic de salsa en aquesta existència i aquí ens teniu, compartint espai amb vosaltres recordant les paraules del vells “No us fieu dels humans faran tot el que calgui per salvar el seu cul… i després encara us voldran fer creure que era el que calia…” i per mostra un blog…