entrada 863 (any 3)

Avui parlava amb un tipus qui em deia que estava totalment d’acord amb aquells que protesten sempre i quan no molestin, tinc de reconèixer que el fet que et facin somriure de bon matí no té preu, i que cal considerar aquesta com una postura força solidària i compromesa... actualitzant la frase de “Per fer una truita cal trencar alguns ous” en “Per fer qualsevol canvi cal tocar algun ous...” tal i com ho diria en Nathan, que voleu que us digui, ja sé que ara sortiran aquells qui diuen que la llibertat dels altres acaba on comença la d’un, però clar quan un té una llibertat hectàrica i pensa que la dels altres és mil•limètrica hi ha quelcom que no acaba de funcionar... avui he ensopegat amb un tipus que sempre somriu, i de fet en té motius, el tipus té un departament que funciona com un rellotge, és més, com un puto rellotge suís, tot projecte que entra surt en data i niquelat, i acaben per adjuntar una carpeta al costat de la del projecte amb esborranys que han fet a temps perdut dels errors que no té l’original, perquè tothom sap que un projecte mai surt a la primera i acostuma a tenir errors, doncs ells te’ls donen perfectament separats per tal que tinguis clar que el seu projecte ja n’està net dels mateixos, i el divertit és que acostuma a ser així, aquest departament s’ha guanyat una fama i tenen uns certs privilegis que els altres no, són la puta enveja de l’empresa i avui tenia davant meu el putu cap del collonut departament, el tipus tot educat m’ha demanat per alguns projectes i ha anat posant cares quan els hi comentava, òbviament els projectes que gestiono no tenen el nivell de perfecció dels seus i no en seran tan brillants, quan li he preguntat pels seus el tipus ha dibuixat el seu millor somriure profident “Doncs ara anava a presentar el meu darrer projecte... i tot i que quedi malament dir-ho veuràs com tornarà a ser un èxit, com tot el que faig...”, el recordo en una foto d’empresa amb un somriure donant la mà a un client satisfet per una bona feina, en aquesta i en moltes altres fotos, i aleshores no he pogut més que dir-li “Has caigut que només parles dels projectes com si fossin teus?, i crec que precisament tu poc hi tens a veure, de fet els projectes són de qui els fan... d’aquells que estan a l’ombra currant mentre tu et fas les fotos, i el divertit del tema, és que quan la gent se n’adoni es preguntaran quin valor aportes i si ets necessari més enllà de ser una cara amb un bonic somriure i tenir do de gent, i el més divertit encara és que tu et creguis el tipus que ha fet tots els projectes...”, m’ha vingut al cap un pilot de cotxes que sempre guanyava per tenir el millor cotxe i ell no parava de repetir “Soc el millor pilot...”, quan la frase hauria d’haver estat “Soc un pilot amb el millor cotxe...”, i aquest és un fet força generalitzat, la vostra natural tendència a considerar-vos força més importants del que en realitat sou, us porta a aquesta i a altres moltes tontades més...