entrada 857 (any 3)

Avui escoltava un tipus qui deia que hi ha gent amb una visió utòpica i d’altres amb una visió quimèrica del futur, i ho explicava de forma excel·lent, jo m’havia proposat no parlar més dels tipus que porten uns dies ja de colònies a les principals places de les vostres ciutats, de fet fan tot allò que es pot fer en colònies a veure: cantar, fer manualitats, fer reunions, parlar, parlar, parlar i no dir res, netejar, jocs i exercicis i un llarg etcètera… com deien l’altre dia “Haurem de començar a pensar en marxar que ara ja és temps de platja, i el món que el canvií un altre…”, doncs res, han passat d’indignats a sparrows amb malt gust en una sola entrada en un super i suposo que finalment passaran a “oblidats” en menys del que diueu “bloody mary” tres cops, de fet la llegenda diu que si ho dieu tot seguit cinc cops i davant un mirall un grupet d’indignats vindran a ocupar-vos el menjador de casa (ja esteu avisats…), ara bé, el que pitjor ha quedat de tot això és el sistema, perquè si un es mesura per l’alçada dels seus enemics el sistema ja es pot començar a posar a tremolar si els seus enemics són la panda de cumbapolles que han okupat privativament uns béns públics… suposo que per un senzill acte de decència els hi hauria de deixar fer algun canvi, més que res per la vergonya aliena de veure segons que, a mi personalment no va poder més que treure’m un somriure el seu intent d’assalt i pirateig del supermercat i després els tipus regatejant com si estiguessin en un zoco (mira igual els posa a to pensar que estan en un lloc d’aquells tan orientals i místics…) per tal que els hi deixessin prendre els productes, gratuïtament, semigratuitament o directament by the puta face… eissss i lo indignats que es van posar quan els hi van dir que “no” que allí tot Deu passava per caixa i que “Sorry, però és el que hi ha…”, que voleu que us digui, el més trist és descobrir que molt possiblement ja no tenen el suport que tenien i que ara es veuen abocats a aquests actes per mantenir allò que ja cansa, perquè de fet, fet i fotut caldria veure que el que els hi queda és força trist a nivell personal, de fet fins ara els tipus es creien que eren part de quelcom, eren els que canviaven el món, sortien a les notícies, els entrevistaven i fins i tot les institucions els hi feien fer exercici algun que altre matí amb el famós joc “Corre o t’ostio…”, i ara?, doncs res, ara passaran a seguir amb la seva merda de vida, tornaran a ser les individualitats prescindibles que sempre han estat, de fet costa passar de “indignat” a “trist”, avui deien que la genialitat es treballa que no ve perquè si, i quan li preguntaven “Però jo no puc pensar o dir el que vostè” l’altre contestava “Vostè no és jo, però li asseguro que tot i ser jo intento ser cada cop millor…”, ara bé, el divertit ha estat que pensen aixecar el campament i com a resultat en sortirà un comunicat?, un darrer intent de fotre una patada al sistema?, no, no i mil cumbavegades no, faran una sayonara party per a tothom, ole, ole, si no hi ha millor reivindicació que beure, ballar, drogar-se i follar, això si que és passar-s’ho bé, que per reivindicacions més serioses ja n’hi ha d’altres (o igual no)…