entrada 865 (any 3)

Visc o senzillament existeixo en un país de guinos o de díscols tot depenent de la direcció i/o sentit de les declaracions, fa anys parlava amb un comandament militar dels veïns del sud i el tipus va titllar els que viuen on estic de “guinos” em deia “Mira a qualsevol país li ve bé de tenir un port franc prop, i més encara si no el tens en el propi país, un lloc per on pugui entrar i sortir allò que la decència no et deixa fer entrar ni sortir pel teu propi país… i el millor és que es pensin que són algú quan en veritat no deixen de ser més que allò que volem que siguin…”, passats uns anys vaig parlar amb un polític dels veïns del nord qui em deia “Així ara estàs amb els del sud amb els nostres fills “díscols” (va dir amb un somriure), mira sempre va bé tenir un port franc a prop i més quan no l’hem de justificar en el nostre propi país, és una oportunitat de tenir un lloc on dur el que s’ha guanyat de forma dubtosa i on l’avarícia dels allí residents fa que facin poques preguntes, de fet ja ho diuen que hi ha coses que millor no tenir-les a casa i aleshores qui millor que el veí per tal que les guardi, i més is aquest veí actua coma gos guardià en la defensa del que hi duus i com aquelles senyores que coneixem quan els hi pregunten sobre el que els hi porten, i si al final surten a la llum i no queda més remei ja en donarà ell d’explicacions… i mira ells més que predisposats, tot creient-se que són algú tot i que no deixen de ser algú que al final esdevé un ningú…”; i aquí em teniu en aquesta vila del pingüí entre els veïns del nord i els del sud, tal com un fill pròdig o consentit, magatzem i via d’entrada de les vergonyes i allò que no es vol ni pot nombrar, amb gent que defensa la seva naturalesa (perquè no ens enganyem poc menys poden defensar), en un acte força humà i natural de donar un valor personal al fet accidental de ser parit en un lloc o en un altre, però ja sé sap que tot el que doni cert avantatge benvingut sia… tipus que amb una defensa fèrria del ius sanguinis per sobre del ius soli (tot i que segurament s’haguessin corregut de gust de poder néixer en un algun altre lloc) doncs bé, tot i això es molesten de sobremanera quan un els hi diu educadament “Com estan el meus natius preferits?”, i mireu que mai he utilitzat la paraula “indígena” sempre el mot “natiu” per no ferir sensibilitats o susceptibilitats, però clar això passa quan es confon el iuris et de iure amb el iuris tantum, dit en mots que entenguin per “certes” terres (que no voldria molestar a ningú) quan es confon la velocitat amb el porc, tot i que de porcs amb velocitat n’hi ha forces, i més per… (ains ja l’he tornada a dir…), i tal com deia una persona a qui vaig agafar un cert apreci “De senyor i de porc se n’ha de venir de mena…” frase dita en un moment de revolucions socials quan la seva filla li deia que no creia en les classes socials i que tothom hauria de ser igual, la seva mare senzillament li va dir aquella frase amb un somriure, i el divertit ha estat veure com aquella mateixa filla després d’un bon casament i un ascens meteòric (ascens directament proporcional a la fortuna econòmica i la política), ha esdevingut una de les principals defensores d’un “classisme sostenible” ole, ole, com es vol fer combregar amb rodes de molí al personal…