entrada 852 (any 3)

Visc en un país on segons les estadístiques estem a prop del concepte de tràfic “accident zero” és a dir que quasi no la palma ningú en un accident de trànsit, de fet aquest és un país per fotre’s les estadístiques directament pel cul, perquè si les mirem podem trobar que és el país amb més consum per càpita del tiet Jack (i tot i que jo intento mantenir el nivell no crec que sigui per tant), òbviament el país amb més consum de cigarretes i d’alcohol vari, i no parlem de consum de mantega i de formatges de bola, i estadísticament hauríem de ser el tipus que fan millor olor per la quantitat de perfum venut, i ja no parlem de l’edat, ja que som un dels països amb gent més centenària i estem a prop de batre el record guines, a més crec que estem entre els països amb una esperança de vida més llarga (i aquí si que suposo que tenir un vampir de més de quatre-cents anys ajuda), tot i que en això de l’edat i la mortalitat hi ha interessos més humans i materials que no pas cap toc diví, també i estadísticament parlant som dels tipus més interessats en la medicació “experimental”, vaja una joia de poble… fumadors, borratxos, addictes als perfums i als medicaments experimentals, menjadors compulsius de formatges de bola i copiadors del darrer tango i a més dels que toquen els collons més anys… així que com deia un conegut “L’estadística pot dir missa, però no pot anar contra el sentit comú..”; avui també veia com us han operat al rei, de fet és un tipus força entranyable, un d’aquells reis que ja no en queden, d’aquells que encara es pregunten si hi ha res de diví en el seu càrrec o si senzillament es que s’ho han sabut muntar divinament, també he vist com ara es restringirà l’accés de la premsa als actes després de la sortida de to que va tenir, que voleu que us digui l’home es fa vell (més encara) i té les sortides que tindria el bo del Mutenroshi… també parlava avui amb un tipus qui em deia que la gent es pot dividir en dos grups, els que s’han fet i aquells que es fan per altres, i em deia que els d’aquest darrer grup acostumen a acabar força malament, ja que un cop ja no ens serveixen tenim una tendència natural a deixar-los de banda amb la mala sort que no són reutilitzables i no hi ha containers per tal que els reciclin… a l’empresa optem pels primers, són més costosos de trobar, toquen més el que no sona, però a la llarga et treuen un somriure, avui un d’aquests ha vingut triomfant, finalment ha trobat la resposta a l’endevinalla, i com si hagués acontentat a l’esfinx ens ha explicat la solució al problema que havia estat tenint… fa un temps que tenim problemes amb els controls de qualitat de certs productes, en teoria surten d’origen en perfecte estat i amb tots els certificats, els transports són fiables i també certificats però al arribar al destí presenten tares de qualitat, el tema ens ha portat forces dies de corcoll ja que no sempre passa, només en determinats productes i ocasions i no sempre en els mateixos productes, i la resposta com no era clara, “El tamany dels camions!” ens ha dit, es veu que el transportista subcontracta una part del transport, doncs bé, segons el volum de càrrega es fa servir un camió o un altre, el tipus ha descobert que per optimitzar la càrrega la canvien de container i aquests containers no passen tots els controls que si que passen els primers (el transport és curt i després tornen a unes caixes com les d’origen) i heus ací que aquestes caixes/containers són les responsables de les deficiències detectades… com us he dit, són tipus com aquest els que et treuen un somriure…