entrada 866-2 (any 3)

Tenia un tema pensat però he vist que algú ja l’ha desenvolupat i clar, per molt que digui i m’intenti excusar, tot quedarà en això en una senzilla i patètica excusa d’aquell que còpia als altres i a més es vol fer passar per original… com dirien en cert lloc “Apa xato, que t’han aixafat el plan (aka t’han fotut el pal al cistell (aka de aka t’han llaurat el tros…)”, el tema anava que no vaig quedar sorprès tot i que em va treure el somriure veure als polítics omplint-se la boca amb un “Si es volen manifestar que es manifestin, si volen parlar que parlin, ara bé, ningú pot desligitimar, atemptar, coaccionar o privar de llibertat a la gent i la democràcia, i per tal de mantenir-la tenim a mongoriles que gustosament i després d’un engggnye netejaran els carrers de “persones problemàtiques”, això si, tot en favor de la gent pacífica que fa el que diem sense queixar-se…”, i el divertit no sé si ve de que ja no tenen ni tacte ni ganes d’utilitzar un llenguatge amb segones (es veu que la gent ja no entén la fina ironia de lo agilipollats que estan), i ja van directes a la vena, o si ve de que quan és l’estat qui actua amb criteris de deslegitimació, atemptat, coacció o privació de la llibertat (i de pas es passa per allí la democràcia), doncs bé, aleshores ens trobem davant l’exercici raonat i mesurat de les accions necessàries per mantenir l’ordre, com deia un conegut “Hi ha tants contes com contistes / rondallaires que els expliquen…”, també és divertit de veure que els tipus diuen allò de “Sabem els que han fet aquests moviments i els que s’han portat malament i els anirem a buscar…”, fa temps algú em deia “Ni ho saben, però els coneixem, sabem qui són, sabem on viuen, sabem que fan, i és més, sabem el que faran i això ens permet d’actuar quan cal i com cal…”, i el problema no és que us coneguin, el problema és com heu deixat que arribin a aquest punt i no n’heu fet res, ahhh, clar que és per tal que pugueu viure més segurs, doncs res, que us vagi de gust aquesta seguretat que us heu enxiponat; ahir parlava amb algú i vaig recordar el que he viscut de vosaltres al llarg dels segles, he conegut a forces tipus amb unes idees revolucionàries, tipus que han aconseguit en major o menor mesura obligar al sistema a canviar, a fer moviments per esdevenir quelcom millor, quelcom que compartís part dels seus beneficis amb els altres, el divertit és que tots aquests han acabat o bé entre reixes o directament morts, un tipus que es dedicava a la política em va dir fa anys “Els polítics se n’aprofiten dels salvadors i dels visionaris, però sempre en dosis petites, en dosis grans són perillosos perquè pot arribar el punt on la gent se’ls cregui més a ells que no pas a nosaltres… i de fet nosaltres no estem més que per evitar precisament que la gent sigui i faci el que vulgui, perquè no s’ha d’oblidar que: qui millor que nosaltres per decidir que s’ha de fer i que s’ha de ser?...”, vaig somriure tot recordant a aquells que han estat deixats de banda pels propis i estranys, ja que quan les seves paraules han aconseguit el que s’esperava han esdevingut un perill, ja que qui canvia la situació al nostre favor ho pot fer de nou en la nostra contra, i com em va dir un polític d’esquerres “A vegades la gent necessita més un màrtir que no pas un salvador… un model del que proclamem…” llàstima que no va acabar dient “…més que no pas algú que els pugui fer pensar que tothom pot crear el seu propi model…”