entrada 867 (any 3)

Avui he escoltat el darrer tomb de cargol que un podia esperar, avui tot un senyor polític deia “Hem escoltat i estem receptius al que vol la gent, ara la gent ha de deixar treballar als polítics…” valents collons, de fet no sé si ha de molestar més el fet que no hagin aprés res o el fet que us prenguin directament per imbècils… ara bé, la juguesca té la seva gràcia, això no m’ho podreu negar… aquest cap de setmana comentava aquests i altres temes amb els de sempre i un dels presents va decidir invocar el pacte que tenim (sense signar) en la seva clàusula quinze punt segon lletra tercera, on es diu que si un vol beure fin la inconsciència els altres han de ser tan inconscients de seguir-li el joc, doncs res, que el tipus es va fixar amb una noia i aquesta va gaudir de la seva “amistat” amb tot el que això li va portar, i quan ell va voler “quelcom més” la tipa li va deixar anar “Vols més?, més què?, no ens va bé com amics?, de fet tu sempre has sabut el que hi havia…” i el tipus va cometre l’etern error de dir “Però jo t’estimo…” al que ella llesta on les hi hagi va dir “Però no és suficient…” va dibuixar un somriure condescendent i li va acabar dient “Mira, demà parlarem i segur que ho veuràs més clar, per a mi aquesta conversa ha acabat i mai ha tingut lloc…” i la tipa encara esperava que l’endemà ell mantingués el convit a anar al seu cottage de la muntanya i posteriorment a dinar…, el tipus ens va trucar i sota la promesa que no li agafaria el telèfon en va convidar a sortir, tot i que no vam voler ser cabrons de preguntar-li perquè mirava tan el mòbil i si esperava la trucada d’algú… així que ell va demanar les copes tot dient a la cambrera que molt possiblement ens haurien de deixar les claus per tancar el local, ella va somriure, i com em va dir un cop “Crec que he conegut a més fracassats que a guanyadors en temes d’amor, ara bé, els fracassats són sempre els més divertits…”, avui a la feina ha sortit el tema i una de les presents ha dit que el tipus no era el suficientment adult com per mantenir una relació, i aquí ha estat on no he pogut més que contestar “Tens tota la raó, el tipus no és el suficientment adult per anar de putes o entendre la prostitució en tot el seu sentit i més aquella on pagues i no folles…”, les relacions són difícils, complicades i a vegades senzillament no es volen o no es poden entendre, però suposo que la gràcia està en no esperar res de l’altre, tot el que es dóna no és suficient i tot el que ens ofereixen al final embafa… l’amor està destinat a morir, no existeix en l’eternitat, al final només queda la por a no trobar res millor i el conformisme i l’autoengany que amb el que es té ja és suficient… com em van dir un cop “Un pot no viure en excés per no acostumar-s’hi, perquè aleshores cada dia haurà de ser un excés superior i al final o no en trobarem cap de superior o senzillament no l’aguantarem… però un sol dia d’aquest val més que la majoria de les vides senceres dels altres…”