La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 11 de juny del 2011

entrada 860 (any 3)

Ahir hi van haver un parell d’imatges que em van poder treure un somriure, una va ser la de membres dels cossos de seguretat (entrats en anys i quilets) que tot formosos i encantats comunicaven la detenció de la cúpula dels anonymous a Espanya (tots d’empeu…), i el subnopoli jugant amb la màscara que tenia entre mans com si allò fos la demostració i el trofeu de la cacera del dia… no vaig poder més que imaginar-me la situació…

- Detingut, detingut, Perquè n’hi ha més? Com és que no s’acaben quan els detenim?
- Sota aquesta màscara hi ha quelcom més que carn i ossos, hi ha uns ideals Sr. Vigilant de l’odre. I els ideals són a prova de detencions…

Darrera meu vaig escoltar al Pere “No entenc com en el procés de normalització castellana no els hi diuen “anónimos”, suposo que en anglès deu vestir més… saps, hi he estat donant voltes i crec que aquests com aquells i com els de més enllà, fallen pel senzill fet que no tenen un pla estratègic amb cara i ulls, i saps igual tu els hi podries oferir els teus serveis… um, els que vens com humà que els de vampir millor els deixes per un altre moment… i els hi podries explicar els passos per fer-ne un: primer definir la missió, després l’anàlisi de l’organització tant intern com de l’entorn i finalment la pressa de les prioritats estratègiques…” em vaig girar sense perdre el somriure, “Vols dir que arriben a tant, vull dir… vols dir que ho entendran?”, ell es va arronsar d’espatlles “Vive le france” va dir aixecant el puny “O no era així?” vaig somriure al recordar el que havien fet els francesos i vaig concloure que no eren el millor exemple, el Pere porta un dies a casa, de fet el tipus practica l’esport del ligoteo sense folleteo, és a dir s’embolica a tipes i quan les té a to amb un somriure les deixa anar, com ell diu és per no perdre la costum, perquè ell està casat tot i com ell diu “Veient lo malament que em podria anar no em queixo de lo malament que em va…”, doncs res que el pobre Pere es va embolicar amb una casada de la seva quinta i després de les tontades de bar van agafar una habitació d’hotel, i un cop nus el tipus es va aixecar amb un somriure tot dient-li que havia estat bé, l’altra no ho va acabar d’entendre o senzillament no ho va voler entendre, i encara menys quan ell li va dir “Saps, cada cop et voldran menys i et voldran follar més, perquè saben que és l´únic que et queda… un cony per donar plaer i poc més”, doncs res que la tipa va muntar en còlera i li va jurar, així que li va dir a la seva dona que se l’havia follat i a forces d’altres que el tipus era directament una merda al llit, el Pere va somriure al dir-me “Ja veus, en lo poc que valora la seva vida privada…” amb tot la seva dona va preferir creure a la tipa que no pas a ell i ara el tinc com ocupa del sofà, o directament com a indignat sofanil… la segona imatge del dia va ser la dels germans (alemanys per a shorty minds) tot dient que el brot bacterià ve d’uns cultius “ecològics”, no vaig poder més que comentar-ho amb un d’aquells que paga el triple per tot el que li diuen que és ecològic, i el tipus dient “Mira, no està provat al 100%, segur que és una conxorxa d’algunes empreses…” vaig somriure, suposo que si alguna gran cadena provoqués més de vint morts com a mínim haguessin cremat les seves instal·lacions, ara bé, en aquest cas tots callats i ho titllaran d’accident… com si no fos sabut per tothom que ecològics o no els humans no deixeu de ser senzillament humans i cerqueu el vostre benefici sense importar a qui putegeu…