entrada 871-2 (any 3)

Ahir parlava amb un tipus qui em comentava que ara tenia un petit problema domèstic, el tema està en que fa poc van operar la seva gossa i la seva filla amb tota la seva bona voluntat va resar a algun Deu per tal que fes que tot anés bé i que la bestiola es recuperés aviat, doncs res, que la nena li va dir al seu pare que estava un xic “trista” pel fet que no sabia si estava bé que resés per la gossa i no ho fes per la gran quantitat de gent que ho passa malament, ja que pensava que la gent ho mereixia més que no pas la gossa, vaig somriure “Ja li has dit que pot resar el que vulgui, que Deu al final farà allò que li roti…” ell va fer una ganyota “Per petita que sigui, no deixa de ser humana i com a tots els humans ja saps que se’ls ha de tenir enganyats, de fet, que seria de nosaltres sense la mentida, piadosa o puta, però mentida en el fons…”, el tipus em va recomanar fa temps una sèrie que es diu Lie to me, on semblaria ser que un paio és expert en detectar les mentides dels altres, i a mi em va fer certa gràcia, sabent que en el cas dels humans, el rati veritat/mentida està força paritari, de fet hi ha humans que diuen tantes mentides que al final són incapaços de saber del que han dit que hi ha de veritat… fa temps vaig preguntar a un tipus força savi que vivia allunyat de la gent, si allò era condició sine qua non, és a dir ⇔ pels matemàtics, per tal de ser savi o si no deixava de ser un posat xaxipirulin, el tipus va somriure “Igual té part de les dues, el que passa és quan més conec a les persones més lluny d’elles vull estar…”, vaig somriure, fa temps algú em va dir “Pots aprofitar-te dels homes, usar-los, manipular-los, fins i tot prescindir d’ells, ara bé el que no pots fer és confiar en ells o esperar quelcom bo, els homes només estan fets pel desastre…”, suposo que deurien ser opinions encontrades en forces punts, opinions paral·leles en el mateix sentit i direcció però no coincidents; aquesta nit he sortit i entre el personal m’han vingut les paraules d’abans, de fet em preguntava que es perdria si tothom del lloc morís de cop, i se m’ha escapat el somriure al concloure que res, la tipa que estava amb mi ha mal interpretat el meu somriure “Vaja, t’ho comences a passar bé, eh?”, he vist la mirada d’un dels coneguts i no he pogut fer més que si amb el cap, a vegades una mentida t’estalvia de llargs discursos argumentals, ella ha somrigut mentre es movia al ritme de la música, i és aleshores quan vaig entendre que per molt bé que estigui tenir l’eternitat per endavant al ser un vampir, hi ha com a contraposició que un us ha d’aguantar i a vegades no tinc massa clar si un al final hi surt guanyant o perdent… el meu conegut se’m va acostar “Ja ho veus, humans, senzillament humans”, “Terriblement humans…” no vaig poder més que contestar-li…