entrada 863-3 (any 3)

Avui em deien que si les curses de braus no es consideren maltractament animal (i qui diu curses diu correbous) doncs que els correpolítics o les curses de polítics tampoc s’hi podrien considerar (sense faltar als pobres braus), a més em deien que veient alguns polítics doncs que segurament no havien fet un exercici tan saludable en força temps, perquè sembla que com sempre la crisi va per barris, els més de quatre-cents anys que porto entre vosaltres serveixen per saber que el debats i més per escrit no són la millor opció, així que no en voldria obrir cap, un altre tipus em deia que els polítics són tan cecs que no se n’adonen que la gent no els vota a ells, senzillament la gent vota al contrari de qui no vol que mani, el que no porta a que votin a qui vulguin, sinó a aquell que creuen menys perjudicial, amb tot el divertit del Sherif tot dient que no li tremolarà la mà per fer servir els “mitjans que calgui” per retornar la situació a la normalitat, però a veure, algú em dirà que la situació que viviu és la normal?... llegeixo a forces persones criticant els actes de violència, defensors on els hi hagi de la resistència passiva, la resistència no violenta i forces d’altres bones paraules i millors idees, però ho sento dir com ja he dit no es fan truites sense trencar alguns ous o sense tocar-ne alguns (versió més Nathiana), i tothom exterioritza la mala llet i la impotència com millor sap, suposo que deu ser tot una forma de teràpia per alguns, ahhh i per aquells qui diuen que als polítics els han elegit democràticament, dir que no n’he vist a cap dels que ho diuen defensant-los, suposo que deuen creure que defensar la democràcia és anar a votar i després que el tema ja va sol… i sobre el punt de que sou la riota i quedeu com un país tercermundista, que voleu que us digui com em deien aquesta tarda “Prefereixo que em tractin de tercermundista amb collons que de primermundista dat pel cul i donant les gràcies…”, i ara un xic de pedagogia o directament demagògia dir-vos que amb la meva visió històrica us heu permès el luxe de viure per damunt les vostres capacitats ergo possibilitats i de creure que tothom és igual (i no entenc com si creieu que tots sou iguals sempre intenteu ser més que els altres…), i les coses no són així i ara us toca pagar, passar directament per caixa i sense val de descompte i aleshores és quan us veieu, pitjor que abans, enganyats i deixats de banda, prescindibles en un mar d’altres que són iguals o millors que vosaltres, i aleshores una veu, un crit i el poder s’ho repensa, podeu fer que no heu escoltat res i seguir callats fent rics als rics i de pas demostrar que sou molts però covards que creuen que parlant es canvien les coses, i ells senzillament us deixaran parlar fins que us canseu i us quedeu sense veu o sense mots i aleshores us recordaran que us toca pencar i que deveu forces hores que heu perdut fent creure que el món es pot canviar senzillament amb paraules i bones intencions… sinó és que sou humans us titllaria de patètics…