entrada 868 (any 3)

Avui parlava amb un tipus que es guanya la vida com a mossèn d’una petita parròquia, el tipus em deia “Mira que hi ha sagraments, i tots ells ens són donats, menys un que dóna la gent, i el divertit és que és precisament aquest el que després primer es retira… fent justícia a que allò que ens donen tenim tendència a quedar-nos-ho i el que donem… també…” el tipus m’explicava que al costat de la seva església hi ha un centre d’ajuda als necessitats, i que ell va fer que l’horari del centre fos coincident amb el de la catequesi i confirmació, d’aquesta manera la gent que va al centre amb canalla no es sent tan violenta, a més els poden deixar fent catequesi i de pas volia fer veure a la resta de nens que no tothom viu tan bé com ells, doncs em comentava que haurà de canviar l’horari, perquè entre pares que li diuen que no consideren “una bona influència” pels seus fills a aquells que van necessitats i els comentaris del propis nens que no per poc sincers deixen de ser uns cabrons en potència li fan pensar en canviar els horaris, em deia “L’altre dia vaig enxampar a uns joves tirant part d’un entrepà a un fill d’una pobra dona que ens ve a buscar alguna cosa per menjar… doncs res que li van llençar com aquell que dóna de menjar als animalons del zoològic”, no he pogut evitar el somriure el conec de fa temps i el tipus és tota una figura, de fet li han ofert diferents “càrrecs” que ell ha rebutjat com em deia un dia “Em va millor convertir que mantenir... i la gent amb valors religiosos massa forts i inamovibles fan que em qüestioni els meus…”, l’he deixat no abans de patir un intent d’assassinat quant m’ha preguntat seriosament “No sabràs que vol dir l’expressió: “tens més perill que unes vacances low cost a Mordor”?”, aquí ha estat on quasi mordor d’un atac de riure (xist dolent)… el tipus m’ha fet pensar en un vampir conegut que té forces més anys que no pas jo, de fet un dia parlant i comentant als que havia conegut em va dir que havia estat prop del Gólgota en el dia D a l’hora H, no vaig poder més que preguntar-li per l’etern desconegut i ell va somriure “Mira, va acabar sent un revolucionari difícil de tolerar tan per uns com pels altres, tot i que raó no li faltava en el que deia…” i clar, ja posats que menys que preguntar pels seus miracles al que em va contestar “Què vols que et digui… a vegades els ulls només veuen allò que volem veure, mira, has jugat mai al joc de la cadena?, aquell en que uns diuen una frase i la van repetint d’un a l’altre i al final la frase té poc o res a veure amb l’original, doncs afegeix al fet que s’han repetit i reinterpretat les seves paraules per molts el fet que ho hagin fet durant més de dos mil·lennis… i en el fons tot per amagar el que deia, allò d’estima als altres com a tu mateix, una idea massa revolucionària fa dos mil anys i avui en dia…”, suposo que ell hi hagués pogut intervenir, igual fins i tot ho va fer, però ho tenim prohibit la nostra acció només està justificada en moments molt concrets, tot i que seria divertit descobrir que l’àngel d’aquell, poc tenia d’àngel i força de diable… el tipus m’explicava que un dia ja entrada la nit aquell de qui parlàvem se li va acostar i tot seient-se al seu costat li va dir “Saps, fa temps el meu pare va descobrir a una persona que li resava cada nit, aquesta persona no demanava res per a ell, tot ho demanava pels altres, el meu pare commogut davant aquell fet se li va aparèixer en somnis i li va dir que li faria realitat totes les peticions que fes, aquell home va resar encara amb més forces i més quan va veure que el que demanava li era concedit, però aleshores, va començar a demanar coses per a ell, poc importants al principi, però cada cop més, fins i tot cobrava per les seves oracions, un dia el meu pare li va treure el seu do tal com li havia donat, i la gent enfadada va creure que era ell qui aconseguia que tot es fes realitat i que el meu pare poc hi tenia a veure, doncs bé, al final, aquells mateixos que el cercaven el van matar…”, el meu conegut va somriure “No acostumo a resar jo, així que no crec que tingui aquest problema…” “Suposo que en deus tenir d’altres, i em pregunto si els voldries veure solucionats, voldries tornar a ser home, vampir?” el meu conegut se’l va mirar veient com ell no perdia el somriure “Ja vec que no… suposo que costaria tornar a ser humà després del que has fet i vist…” “Saps, que per paraules com aquestes pots morir?” ell va somriure “L’important no és quan es mor, l’important és com és mor… mira fa anys hi havia un rei preocupat per la seva mort, anava sempre amb la seva guàrdia a tot arreu, no sortia del palau per no emmalaltir, tenia als millors metges, als millors bruixots i vidents i tot i així no es podia treure la idea de la mort del cap, un dia un savi li va dir: miri, la mort té una tendència natural a cercar a aquells que sempre pensen en ella, els hi vol agrair que sempre la tinguin en ment, en canvi tendeix a evitar a aquells que la ignoren, perquè per molt mort que sigui no deixa de ser femenina… diuen que el rei va anar suavitzant les seves normes i que va viure forces anys molt més tranquil i feliç sense patir per la seva mort…” “I així va aconseguir viure molt més?” “No sé, si va viure més del que li tocava, ara bé, segur que va viure força més feliç i propietari dels seus actes…”, el meu conegut sempre em deia que la facilitat natural dels humans per pervertir-ho tot va fer en aquesta figura un veritable mal, com ell em deia “La velocitat actual fa que tothom ho vulgui tot ràpid la mateixa església està fent sants 2.0, algú et diu que milloris quan estàs malalt i si et cures ja hi ha un motiu de santificar-lo… es necessiten tants models de comportament, que senzillament no es miren els que s’escullen, s’escullen perquè quants més n’hi hagi més fàcil que algun arribi a funcionar…”