entrada 851 (any 3)

Darrerament han passat un parell de fets que m’han fet recordar a un tipus, i no, un no és que la xada hagi xadat el blog (xist dels dolents…), el primer va ser l’arribada de la panda de cenutris en zel que van tornar de Londres fa uns dies amb una copa i unes copes de més, doncs res, fa un temps estava fent un trajecte aeri quan em vaig fixar amb el tipus a qui tenia en el meu costat, la seva cara em sonava i no vaig poder més que preguntar-li si ens coneixíem, ell va somriure amb aquella afabilitat que dóna la paciència i el ser bon jan “No, no crec…” però no m’hi vaig rendir i al final hi vaig caure “Perdoni, però el vaig veure en un simpòsium farmacèutic, de fet no feia cap ponència però em van parlar meravelles de la seva persona… de fet crec que no fa massa li van fer un article…” ell va somriure aixecant la mà i mirant al seu voltant tot i que era conscient de que no despertava cap interès, el tipus que tenia al meu costat havia aconseguit incrementar l’absorció de cert medicament i de pas reduir-ne alguns efectes secundaris, de fet, com deien alguns entesos en farmacologia “Mai tan poc a fet tant per a tants…” i en especial en el ram de medicaments en el que tracta que no és cap altre que el de la salut mental, on els medicament tenen una quantitat d’efectes secundaris senzillament inacceptables sinó fossin perquè són els únics que hi ha, doncs el tipus aquell passava totalment desapercebut ningú hi queia en qui era i en el que havia aconseguit (aquest cop), perquè el tipus té una llarga llista d’invents i patents no gens menysvalorables, però com ell em va dir “Miri, la gent exigeix que se la mantingui sana i en bon estat, ja no valoren a aquells a qui els curen, de fet la gent no admira a aquells que els mantenen en vida, avui en dia només s’admiren a aquells que fan somiar, i quasi millor així…” va dir amb un somriure trapella, vam estar parlant i em va treure un tema que avui està de força actualitat “No ha vist com van sortit malalties any si any també?, i com misteriosament apareixen al poc medicines miraculoses?, i el més divertit, si ho mira veurà com mai és el mateix laboratori qui encerta en el medicament, de fet hi ha una més que poc probable alternança de forma que al final tots hi posen cullerada… miri, de fet estem jugant amb la naturalesa, podríem dir que estem fent una partida de pòquer i de moment li estem passant la mà per la cara, ja que a cada jugada d’ella nosaltres ens en traiem una de millor, i així anem, però al final encara que sigui fruit de l’atzar o que comenci a entendre com funciona el joc estigui’n segur que ens guanyarà alguna mà i aleshores el que haurem de mirar és de no perdre-hi fins la camisa…”, vaig somriure, el vol va ser llarg però es va fer curt, el vaig perdre entre la gent un cop vam arribar a l’aeroport i no vaig poder més que reconèixer que molt possiblement el que us fa interessants als humans no són aquells que més destaquen públicament, sinó senzillament aquells que més destaquen…