entrada 874 (any 3)

Avui parlava amb un tipus qui estava donant la darrera ullada al memo fet durant la darrera visita del Greco (que hi té poc a veure amb el pintor, però que deixa a tothom força retratat…), el tipus m’explicava com de relatives són algunes coses, de fet em deia que quan algú demana un favor per tal que se li “agilitzi” un tema, fent valdre l’amistat poques vegades per no dir mai, un està caient en que està fent ús de l’amistat de forma poc ètica, de fet podria fins i tot ser tipificat com en un dels delictes que persegueix aquesta entitat, això si, quan ho fan els altres són delictes però quan ho fa un, no, aleshores és senzillament un “favor” que ens fan i que “no fa mal” a ningú, tal com deia ell, relatiu, relatiu, relatiu que t’hi cagues, i m’explicava com va enxampar a un tipus qui demanava a un altre que li agilitzés la renovació del carnet de conduir, ja que li havia caducat i se’n volia anar de vacances i es veu que el reguard de renovació no li era suficient, doncs res, va posar la seva sol·licitud damunt totes i tothom que ho considerava força “normal”, també m’explicava com en una empresa els treballadors han decidit per motu propi passar de les ordres del càrrec intermig i treballar com els hi roti, segons ells “és el millor” (per ells òbviament), i a més se’ls hi omple la boca de dir que “és el més democràtic”, el divertit ha estat quan el sistema ha provocat una disfuncionalitat empresarial i ara cerquen corrents que es faci recaure tota la culpa al càrrec intermig per no saber organitzar la feina, i tornen a dir amb un somriure “que és el més democràtic” (almenys és allò que vol la majoria), el càrrec (persona que conec), senzillament somriu i diu que qui tingui el poder decisor que decideixi, el tipus és de la vella escola d’aquells que té clar que “El treballador ha de treballar, per pensar ja hi ha qui cobra per fer-ho, cap treballador de forma natural actuarà en el benefici dels altres si primer no ha satisfet el benefici propi, i normalment aquells qui creuen saber millor com ha de funcionar una empresa, són el que menys ho saben…”; fa temps vaig ser testimoni d’una situació com a mínim peculiar, estava passejant quan va passar corrents un vailet pel meu costat, em vaig apartar al escoltar els que li venien darrera, tenia clar que sempre es persegueix als dèbils, a aquells que no trigaran massa a ser agafats i a caure, vaig prendre distància per mirar-m’ho (ja sé sap que els vampirs som força curiosos), doncs res, van enxampar al noi en un carreró, vaig veure el somriure dels gossos de cacera, d’aquells que sabien el que passaria i d’aquells que només riuen perquè és el que veuen en els altres, un dels nens alpha va ser qui va descarregar el primer cop, la pallissa va ser brutal, i el somriure i les cares dels presents encara més, el tipus va quedar immòbil després de demanar sense cap mena de resultat que el deixessin tranquil, vaig somriure, suposo que el motiu seria qualsevol que us pugueu imaginar, de fet poc importava el motiu, i la majoria dels presents contents de ser ells qui pegués i no pas qui rebés els cops, quan marxaven un dels nois va esperar a quedar sol amb alguns dels “escollits” per agafar un roc i colpejar el crani del pobre nen, com a bon vampir sé que no he d’intervenir, suposo que hi deuria haver força mala llet i molts motius que poc tenien a veure amb allò i que feia que el tipus descarregués la seva desgràcia amb aquell pobre, quan l’altre va quedar definitivament immòbil (suposo que ja no deuria ser divertit), es va aixecar deixant caure el roc, els que estaven allí van somriure dient-li que “Ha estat guai!”, ara bé, el divertit va ser quan va sortir a la llum l’assassinat d’un nen, primer es va buscar algun adult que ho hagués fet, i quan ja casi el tenien, van caure que els qui ho havien fet eren els seus propis fills, i aleshores van cercar excuses i més excuses, perquè ja sé sap que els nens són bons per naturalesa i que ells no haurien fet una cosa així, fins i tot es van cercar els possibles motius del mort que hagués provocat les accions dels altres, més encara, es va cercar una possible intervenció del “mal” però el Mal amb majúscules… perquè en el fons ningú volia reconèixer que tenien els monstres a casa i que ells segurament en tenien força culpa que aquells que havien parit acabessin per ser els cabronets que eren, perquè ja sé sap que als nens se’ls hi ha de perdonar tot perquè mai saben el que fan… de fet l’únic que fan els nens es demostrar amb els seus actes les vostres limitacions i incompetència…