entrada 859 (any 3)

Ahir feia el cafè amb uns tipus i veient-los tots junts (que no massa barrejats) no vaig poder més que meravellar-me de com d’eficient és el sistema, amb els segles que porto amb vosaltres puc dir-vos que poc ha canviat, la vostra societat segueix en: camperols/mà d’obra (pura i dura mà d’obra prescindible i intercanviable), comerciants/artistes i noblesa/clero, amb els matisos i els canvis que us vulgueu empescar però de forma general segueix així, la gràcia està en que amb els segles us heu aprés a tolerar (que no acceptar) i podeu estar junts sense que aparegui una revolució als cinc minuts, doncs res ahir estava amb elements d’aquests grupets, quan va sortir el tema que la filla d’un botiguer havia fet la comunió feia res, i es veu que a la nena li donen no dos sinó quatre petit suïsses de cop perquè amb els seus curts anyets és força alta i formosa, doncs res, el pare ens explicava el problema de la roba i sobretot de les sabates, i el tipus ens deia arrossegant cada lletra de la frase que s’havia vist obligat a fet allò tan “burgés” d’anar a la modista a que li fes un vestit a mida a la nena, un dels presents va dir-li amb un somriure “Ostres, igual t’hagués sortit millor comprar-li un vestit de núvia que no pas de comunió, mira i ella més contenta, tot i sense lligacama eh...” i a un altre dels cafres li va faltar temps de rematar “Mira, ella segur que hagués pogut anar de blanc immaculat i no pas de blanc trencat, no?”, vaig somriure pensant que allí s’estava gestant la propera revolució i mentre intentava trobar-li un nom digne dels vostres merdallibresparcials d’història l’altre es va cagar en tots ells i les seves famílies saltant-se els membres generacionals en imparells per baixar després en parells... conec al Joan (el botiguer) de fa temps, el tipus té una botiga on un pot trobar tot el que es pugui imaginar a nivell d’aparells electrònics, com ell diu “Des del darrer fins allò que ningú mai ha demanat (i que per això tinc encara)”, mirant-lo em pregunto quin deu ser els seu CR o CF, el tipus obre la botiga cada dia a les 9,30 tot i que un xic abans ja hi és, i no la tanca fins les 19 hores apurant sempre al màxim per agafar els darrers clients, al migdia només surt una hora on deixa sol al seu fill qui marxa després a dinar per tornar un cop ha acabat, la seva dona s’encarrega de la casa i dels menuts, el gran com ja he dit ajuda en el negoci, a més obren de diumenge a diumenge, set dies a la setmana i només tanquen els dies d’obligatori tancament, que aquí en són tres, i el divertit és que amb l’increment de l’horari comercial que ara han aprovat el tipus no es queixa, tot i que tindrà obert fins prop de les nou cada dia, de fet, i ell ho diu amb una somriure que no pot més que amagar una ganyota no sap el que són les vacances, les darreres que va fer li van anar tan bé i li van agradar tan que va considerar no fer-ne més per no amargar-se quan no les pogués tenir, com ell diu “Les vacances i d’altres són una droga que no ens podem permetre, no deixen de ser petits vicis burgesos...” em fa gràcia escoltar-lo de fet tinc la sensació d’anar enrere en el temps i recular alguns segles, i després encara em direu que la societat ha canviat, seguiu sent els mateixos cabrons tot i que ho vulgueu negar, i no voleu veure que no canvieu quan vosaltres voleu, sinó que canvieu quan us deixen canviar, això si, fent-vos creure que sou vosaltres qui el provoqueu aquest canvi...