entrada 856 (any 3)

Tinc un conegut que es treu un sobresou fent guàrdies en un hospital, de fet no crec ni que ho necessiti però segons explica el zoo que s’arriba a veure fa que valgui la pena anar-hi no cobrant o cobrant una merda (i no sap que falta més al respecte si que no et paguin o que et paguin el que paguen), doncs res, el tipus em deia l’altre dia que en aquests llocs no es valora el metge més eficient, sinó el més ineficient, és a dir, no li pots dir al malalt que té després de veure’l, sinó que has de fer mooooltes proves i al final dir-li “Miri no sé que té, però de les proves no en surt res de dolent” i heus ací que l’imbècil que s’estava a punt de morir deixa anar un sospir tot dient “No sap el pes que m’ha tret de sobre” i mentre alguns omplint-se les butxaques a base de comissions de les proves que no calia fer, el tipus m’explicava que aquest cap de setmana li va venir una neuròtica amb el seu fill, no li va caldre més que mirar per dir “Fill únic, no?” la mare li va preguntar tota sorpresa com ho sabia, ell hagués pogut contestar que qui té mes d’un fill els tracta sabent que si en perd un n’hi queden d’altres a casa però es va callar, això si, donant el condol al nen pel que li ve i el que li ha de venir, total que el va mirar va preguntar que havia menjat, va deduir el que realment havia menjat i va recomanar a la mare una sopeta de farigola i que el deixés dormir, la dona se’l va mirar tota sorpresa dient si estava de conya que el seu fill s’estava morint, el meu conegut va somriure i va callar el “Miri, si tan bona metgessa és li deixo la bata i em fa la feina…” però va callar, en aquest moment va passar un supervisor (de fet no hi ha casualitats, així que suposo que algú el deuria avisar) i el va cridar, tot recordant-li la regla d’or “No volem merders… farem el que faci falta per no tenir merders…”, ell va somriure explicant el cas i el supervisor va arronsar les espatlles “Doncs fes-li proves…”, el meu conegut quasi que es caga allí mateix, però com paga la padrina, va demanar totes les proves que se li van passar pel cap, fins i tot una prova de sífilis, gonorrea i sida, no fos que el nen fos promiscu i hi hagués més que amor filial allí entre la mare i ell… òbviament les proves no van aportar res i ell va dir “Miri, amb seguretat no sé que té però totes les proves han sortit negatives…” ella va somriure i el nen (que ja n’estava fins els collons va dir “Mare ja em trobo millor… podem anar a casa”) la mare va somriure i després de donar les gràcies va marxar, això si, sense pagar ni una puta prova, que per això ja hi ha els pepes que ho fan, aquest em deia “Mira, és senzillament brutal, si es fes pagar a cada metge per les proves que no aporten res la seguretat social seria milionària… suposo que aquest és l’únic ofici on un pot anar demanant proves sense cap mena de mirament, no m’hi imagino que el mecànic fes el mateix i després et passés la factura…”, no vaig poder més que somriure i donar-li la raó, el temps és or, i més encara el que pugueu esgarrapar i ja no dic si a més paguen els altres, així que vaig prometre que si aguantava li faria un regal… aquest joc…