entrada 855 (any 3)

El temps és relatiu, però en el cas dels vampirs el concepte “relatiu” té una amplitud un xic més bèstia, de fet per nosaltres aquest món no deixa de ser un lloc on la gent es mor terriblement aviat, suposo que és com si vosaltres estiguéssiu en una planta de malalts terminals i cada dia en veiéssiu entrar i sortir, de fet forces de la gent que tracta amb segons quines malalties acaben per patir depressions pel senzill fet de no poder acceptar que tothom morirà, en canvi a nosaltres no se’ns pot evitar el somriure al veure com de febles sou, com de senzills i fràgils arribeu a ser, possiblement per això us propagueu com a virus, pel senzill fet que per molts que caigueu sempre en quedaran per continuar amb la vostra estirp… em fa gràcia quan escolto que algú diu “He estat tota la vida al teu costat…”, quan questa “vida” no representa més de 30 o 40 anys turmentant al tipus que teniu al costat i que per educació prefereix aguantar-vos a ser un desagraït… però que són 30 o 40 anys, doncs poc més del que una vampiressa pot trigar a escollir el modelet pel proper sopar del vampir de l’any…; i ara, a més, és el moment del pariment, entre aquest i els propers dos mesos el món serà un xic menys silenciós pel brunzit de forces nadons que començaran a fer els seus passos en el món de la lírica, fa un temps parlava amb un tipus qui em recordava com fa uns anys davant un part complicat es preguntava al marit a qui preferia salvar (si, ja sé que us diran que no era ben bé així, però així era), doncs bé, el meu conegut m’explicava com quedava sorprès de la quantitat de tipus que es decantaven pel nadó, pel “seu fill” com ells deien i després amb un posat trist deien “Salvi al meu fill i deixi a la meva dona en mans de Deu, segur que és el que ella voldria” valents collons!, aleshores el meu conegut els hi deia “I ja ho té clar això de pujar un fill vostè sol…” aleshores els tipus s’ho repensaven i deien “Miri mentre no quedi “perjudicada” la salva a ella doncs…”, ole, ole, de nou els collons dels tipus, suposo que eren un altres temps, avui en dia ja no es pregunta, està clar que val més la pena salvar la fàbrica que no pas el producte, ja que amb la fàbrica sempre es poden obtenir nous productes… avui he vist una imatge que m’ha fet somriure i m’ha alegrat el dia, he coincidit amb una coneguda qui ha baixat del seu cotxe i ha llençat no menys que una dotzena de petons cap al vehicle, a dins he vist al seu marit somrient, i un xic després al seient de darrera he vist al gremlin que va parir no fa massa, i m’ha tret un somriure perquè com ella em va dir una nit de copes “Mira, ja ho tinc tot en aquesta vida, un tipus que em manté i que a més m’ha donat un fill…” no vaig voler entrar a que m’expliqués en quin lloc quedava el tipus en la seva escala vital si tot just per davant o per darrera del gos i el gat (o igual entre ells), doncs res, que tot i la brevetat de la vida humana per un vampir a vegades et trobes amb tipus i tipes que tot i això tens la sensació que viuen massa temps…