Fa temps algú em va dir que en una nit com aquesta dedicada als que ja no hi són un s’hauria de preocupar dels que hi són… fa encara més temps els combats s’aturaven en nits com aquestes i forces dels combatents esperaven poder veure per darrer cop als companys caiguts i poder expressar-lis tot allò que en vida no els hi van poder dir… la vaig conèixer al local de sempre la tipa no va estar per perdre el temps i em va convidar a fer la darrera copa a casa seva, sempre he dit que cal donar una oportunitat a les dones que trenquen motlles, li vaig acceptar al pujar al cotxe sonava això, ella em va mirar amb un somriure i no vaig poder més que pensar en una part de la cançó…
You take it all on your side
You take it all on your side
But it was never enough
for you, my love
Vam arribar a casa seva i abans fins i tot de servir la copa va anar a l’equip de música “Cap preferència?” em va preguntar amb un somriure “Sempre he preferit que em sorprenguin…” ella va tornar a somriure i va començar a sonar… vam beure la copa i possiblement alguna més, ella em va dir a cau d’orella “Jo et diré que tinc d’anar un moment a l’habitació, tu em diràs que cap problema, però com que ets un mal minyó em seguiràs…”, sempre m’ha agradat aquest punt de vodevil que algunes volen posar al seu polvo amb un estrany, ella es va apartar tot seriosa “Tinc d’anar un moment a l’habitació…” “Cap problema” li vaig contestar, i ella es va aixecar desapareixent per un passadís, tercera porta a la dreta… vaig esperar una estona abans d’aixecar-me i entrar-hi, la llum era tènue i centrada en el capçal del llit, un capçal metàl·lic de barrots on hi havien un parell de manilles enganxades als barrots i obertes de l’altre costat “No em diràs que et fan por…” la veu venia d’una cantonada que estava a les fosques, podia olorar l’aroma a sexe que ella desprenia, em vaig acostar al llit pensant si calia que em treies les sabates… ara de fons sonava això… m’hi vaig estirar posant-me la primera manilla i escoltant el so metàl·lic al tancar-se, l’altre va requerir un xic de lògica d’habitació de fermat però finalment també va quedar tancada, aleshores la llum es va anar difuminant quedant a les fosques, la podia notar movent-se per l’habitació, l’aranya tenia la seva presa enganxada en la teranyina, tot i la foscor podia notar com s’havia quedat quieta contemplant-me, va acostar-se sense fer cap mena de soroll, es notava que tenia ben apresa la lliçó em va anar acariciant les cames quan vaig notar un contacte metàl·lic “Has estat un mal minyó…” em va dir mentre notava com els pantalons s’anaven obrint deixant les meves cames a l’aire “Què faré amb tu…”, vaig notar la punxa prop del meu cor i com anava fent saltar tots els botons de la camisa, va jugar passant la fulla pel meu pit, pujant-la cap al meu coll “M’han agradat molt els teus ulls, t’ho havia dit?” tenia la fulla a escassos centímetres de l’ull i allò segurament aniria a més, si ja m’ho deia la iaia que no em fotés al llit amb segons qui…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada