entrada 967 (any 3)

“Ets un tipus vulgar i el teu blog una merda....”, no sabeu el que em van fer somriure aquestes paraules, perquè per algú com jo, un bon vampir que et titllin de vulgar i que allò que fas sigui una “merda” denota que estàs força integrat dins la vostra societat, de fet ja ho deia el bo del Helsing: “El perill dels vampirs és que ja ningú creu en ells...”, i que voleu que us digui, fer les coses com a merdes no costa massa, senzillament un s’ha de deixar dur per la resta i fer les coses com les feu la majoria de les vegades i voila, ja teniu la merda servida, suposo que no content/a amb el primer atac va seguir “No utilitzes puntuació”, culpable... “Utilitzes un llenguatge barroer i de mal llegir” (vaja que fa mal a la vista), culpable... “Només parles de sexe...”, ummm deixem-ho en semi culpable, “Menysprees a les dones...”, fals, tan em cago en les dones com en els homes, però per fer-ho més fàcil deixem-ho en culpable... “Ets un arrogant i els teus escrits violenten”, (vaja espero que no sifui un delicte), però... culpable!, “Sempre estàs fent cafès amb gent interessant” (ahhhh, doncs deu ser que la gent amb qui tu vas no ho deu ser... tot i que el grau d’interessant d’algú és força subjectiu, moltes vegades la gent “interessant” que em presenten no m’interessen més que una merda de blog com aquest...), i finalment la cirereta al pastís “Aquest blog amaga totes les teves carències, en un va intent de autoconvencer-te de que ets millor del que ets... ets un vell verd i llefiscós” (Kllons tot un mutenroshi, llàstima no siguis la bulma), aquí quasi que em fa plorar i per un xic que no em suïcido, però que desgraciat i merdós que soc... ooohhhhh probre de mi (quasi tan com el migué...), això si, vaig somriure sense dir res, fa temps em van dir que un no ha de saltar quan el punxen, ha de saltar quan li vingui de gust, i que allò que un diu queda gravat per sempre, així que val la pena pensar un xic el que s’anirà a dir, i el divertit és que al llarg dels segles i sempre que m’he trobat en aquesta tessitura he descobert com al obrir la boqueta i contestar amb el que aquest pobre vulgar, maleducat, calent mental, curtet de gambals i de vocabulari i tot el dolent i negatiu amb tints pejoratius que us pugueu anar pensant (tot insult és benvingut), com deia un navegant “Prefereixo conèixer els meus defectes que no pas les meves virtuts, arreglant defectes puc ser més virtuós, tocant les virtuts segurament seré més defectuós...”, doncs res, que al contestar amb el que un considera la veritat (només cal dir la veritat per deixar a tothom al seu lloc), doncs això, que al dir-la l’altre acostuma a agafar un rebot del seixanta i et deixa de parlar, i clar un pensa... “Coi tu pots dir el que et roti i en canvi no pots escoltar el que et diuen sense enfadar-te... ja em diràs on et deixa tot això, perquè semblaria que tu pots ser sincer i en canvi no toleres que els altres facin el mateix amb tu...”, i és aleshores quan un hi cau “Ohhh, clar, tu tens la veritat abosulta, tu estàs tocat/da per la gràcia divina, ohhh només tu tens el poder de la paraula i el do de l’opinió...”, i un es pregunta com s’ho fa per banyar-se a la platja si només poden caminar per sobre l’aigua, i més encara, com és que aquells que es creuen tocats per la mà de Deu moltes vegades només són dats pel cul pel Diable de torn, i ja està, una demostració més de la meva vulgaritat, ainsss si quan un és curtet de gambals...