entrada 966-2 (any 3)

Avui parlava amb una tipa el que ha fet que forces de les presents tinguessin motius per destripar-nos mentre fan veure que treballen, la dona en qüestió és coneguda com la GX aka “golden xoxo”, de fet les males llengües (i força cop envejoses), diuen que la “guardiola” de la tipa no accepta monedes que només té ranura per targetes de crèdit, i que de la mateixa han sortit moltes més coses i en poden sortir encara més que les que pot arribar a tenir el pobre Doraemon a la seva butxaca (que per cert, algú no li ha diagnosticat un complex de Diogenes al pobre gat?, a part d’una malaltissa predilecció pels infants?), doncs res, parlava amb aquesta tipa qui té a tall de Rapunzel un preciós vell púbic que també públic d’un ros natural, el que segons ella demostra que el ros del cap és natural, com ella diu tota divertida: “Jo tinc canes, però no són d’argent sinó de platí...”, aquesta tipa té la nacionalitat perquè va encisar a un “natiu” i qui a canvi de la seva ració de polvos mensuals (ull, que a França la mitjana és de tres polvos mensuals... ara ja es pot dir que els gabatxos/es van mal follats/des, o que cauen just en el dia que es dutxen... ja se sap que no hi ha “chat” a qui li agradi l’aigua...), doncs res, que la tipa s’ha d’escoltar allò que ella és una nacional de cony, i ella no es talla un pel (del seu o del cony de l’altre) en respondre que segons com prefereix ser nacional de cony que no nacional per haver sortit de segons quin cony... doncs res, parlava amb la tipa de com d’envejosos són el personal i com costa trobar algú que reconegui els seus errors, ella em comentava que un dels “dires” havia retornat una carta amb una nota “força educada” tot dient que a qui li toqués li caldria repassar un xic la gramàtica i l’ortografia ja que la carta contenia alguna que altra errada, entre les quals destacava el fet que el client tenia comptes amb un “sado” negatiu (sort que no era positiu el “sado”), i qui a més no tenia deutes amb les administracions “púbiques” (es veu que el client és d’aquell que paga tot el que es pubica...), doncs res, a la interessada autora de la carta (que a saber en que estava pensant) li ha faltat temps per dir que l’error no és seu, és del pobre desgraciat d’informàtica que encara no li ha arreglat la lletra “l” de l’ordinador, i clar, en segons quins casos aquesta lletra es resisteix a deixar-se pitjar, de fet estem pensant en portar la lletra en qüestió a un club de la comèdia, perquè té un sentit de l’humor brutal i segurament ens faríem rics... ahhh, i si per si encara hi havia dubtes la tipa ha seguit dient que a part de la ditxosa tecla, l’error també venia pel fet que el corrector agafés aquestes paraules com a correctes i que ja està bé que ningú les hagi entrat com a “mots a revisar”, doncs res, que avui mentre fèiem el cafè ens preguntàvem si aquesta secre està sota el règim francès del sexe, és a dir poc i mal follada...