entrada 953 (any 3)

Porto un temps on observo com cada cop més blogs dels que segueixo pengen l’etiqueta de “exclusius”, sota la demanda d’una petició i una posterior aprovació per part del propietari del blog, un dels que ho ha fet em comentava que era una forma de controlar comentaris i saber qui el visitava, com ell deia “No voldries viure sense cortines a casa...”, suposo que l’eminència que era el tipus no va caure que actualment està vivint sense cortines, això si, amb el públic que ell vol... que voleu que us digui no sé on comença la comoditat de tenir-ho tot controlat i on la por de qui ens pugui venir a veure, o com el tipus em deia “A vegades escric coses personals que no cal que les sàpiga tothom...”, doncs també, però clar si tan personals són i no cal que les sàpiga tothom, no sé si fer-les públiques per molt reduït que sigui el cercle ajuda... això si fer-ho per tots aquells que et segueixen, igual perquè algú dels que no et segueix et diria clarament l’imbècil que ets i no et remenaria l’aigua tot daurant-te la píndola... no he volgut perdre-hi massa temps perquè sé per experiència que no hi ha com discutir amb algú que creu tenir la raó, fet que no fa més que el tipus es reafirmi en les seves creences, com em va dir una tipa força interessant: “Les raons són com els homes, està bé tenir-ne un, però no ens ha de doldre canviar-lo si en trobem un de millor...”, doncs això, aquest matí m’han trucat d’una empresa on les coses no els hi van bé, i després de la visita de rigor quasi que m’he sentit transportat en el temps i veure’m en els inicis de la revolució industrial, de fet hi havia un clar exemple de l’efecte Plim, que em van explicar fa anys: em comentaven que un tipus va muntar una línia de producció on uns posaven taps i els altres etiquetes, el sistema anava de conya i cada dia sortien més ampolles, ara bé, un dia un dels que posava etiquetes es va trobar indispost i va sortir una estona de la fàbrica, el gerent va descobrir sorprès com tot el sistema estava aturat, preguntant als que posaven taps aquests van dir que no els hi arribaven ampolles amb les etiquetes i que ells no hi posaven taps fent que les ampolles arribessin al final sense tap ni etiqueta, preguntant el perquè collons cap d’ells havia començat a posar etiquetes la resposta va ser clara “No ens paguen per posar etiquetes, és més, ningú ens ha explicat el procés de posar etiquetes, no entra dins les nostres habilitats professionals...”, el gerent va somriure, perquè gràcies a allò havia descobert quelcom molt interessant i que no era més que tenia una panda d’inútils com a treballadors, doncs res, aquest matí metre mirava els llocs de treball no he pogut més que recordar aquesta història, perquè tot i els anys passats encara hi ha persones que enganxen etiquetes i d’altres que senzillament posen taps...