entrada 958 (any 3)

Sé que en la meva feina els sentiments són quelcom al que un s’ha d’acostumar a renunciar, i més si un és un vampir i ha vist el que han provocat aquests mateixos “sentiments” al llarg de la història, així que mentre assaboria el whisky que em van oferir i intentava fer bona cara tot concloent que algú que no tingui bourbon no mereix viure, estava escoltant al tipus que tenia davant “Suposo que vostè deu conèixer al Sr. YYY”, vaig somriure, el coneixia i fins i tot havia estat en algun que altre sopar amb el tipus en qüestió, encara recordo el darrer sopar en el que vàrem coincidir, en un d’aquells cutre xinesos on la gent renega dels xinesos sense qüestionar-se si aquests mateixos xinesos es mereixen segons quins clients i segons quins comentaris, perquè el personal es pensa que si ells són imbècils els cambrers ho han de ser més… doncs res, que el sopar va començar bé però a meitat del mateix ens va ser impossible aguantar el riure davant el zoo de clients que hi havia en aquell local, i el tema se’n va anant tan de mare que fins i tot un dels tipus que hi havia a la taula del costat ens va mirar “Passa res?”, el tipus va arrufar el nas “No us estareu enfotent de natros?”, i aquí el meu conegut va explotar rient “No ens enfotarem de nosaltres, no creus?, i pocs queden aleshores, perquè no m’enganyis, vosaltres no sou així, no?, això ho feu per exagerar i fer riure als que vinguin aquí, o esteu assajant l’enèsima versió del sopar dels idiotes..”, el tipus al veure la cara del garrulin de la taula del costat va dir tot al·lucinat “Mon dieu, sou així, amb un parell de collons, la mare que… aquí hi ha matèria grisa suficient per obrir un tetra i no massa més, deureu estar orgullosos de fer caure la mitjana d’intel·ligència de la província…”, val a dir que no s’ho van prendre massa bé, però “natros” ens vam partir el cul tota la nit, doncs res, al tipus li van dir fa poc que el seu germà (l’únic que té) pateix una malaltia terminal, i ell que és un investigador de collons va parar totes les investigacions per passar el que li queda al seu germà amb ell, i aquí és on qui em volia intoxicar amb aquell infumable beuratge que en deia whisky va seguir “Com ja sabrà, el Sr. YYY ens ha deixat a causa d la malaltia del seu germà, i veurà, no el jutjarem però les seves investigacions podrien arribar a salvar moltes vides, i ens sembla injust que per tal d’estar amb algú que morirà de totes totes, la investigació se’n ressenti, i més quan pot acabar salvant moltes vides…” “I omplint les seves carteres, perquè no oblidem que tota vida té un preu, i que millor que aquest preu el cobrin vostès, això si, a més amb l’agraïment dels que salven..., i no li preguntaré per aquells que no poden pagar”, “Això és com tot, no tots els productes estan fet per a totes les carteres, i no es pot imaginar els costos que representen les investigacions, i lligat a això i com li estava dient, creiem que el Sr. YYY s’hauria de replantejar la seva situació…” “I sinó ho fa?”, “Aquí és on hauria d’intervenir, perquè no creiem que sigui alterar massa l’ordre natural de les coses l’anticipar el que no es pot evitar, i fins i tot avançar el patiment implica estalviar-ne un de futur, i pensi en les vides que hi ha en joc…”, vaig somriure mentre deixava el got “Espero que no li sigui cap problema, entenc que en el seus “negocis” no tindrà lloc per escrúpols ni sentimentalismes… pensi que senzillament és un negoci, profitós per ambdues bandes creiem…”, “Si vol que li sigui franc porta un estona que em molesta només un xic més que el seu whisky, i molt possiblement no hi hagi lloc per sentimentalismes en la meva feina, però permeti que li digui que a vostè el mataria sense cobrar…” el tipus va somriure “Miri, sempre m’he considerat del tot prescindible, així doncs tenim un tracte?”… vaig sortir amb un somriure, de com una vida no té valor davant la possibilitat de salvar-ne moltes altres, i com un per molt intel·ligent que sigui no pot ni tan sols triar quina en vol salvar…