entrada 974 (any 3)

Quan plou (com és el cas) la gent té una tendència natural a ser encara més mal educada que de costum (bé, no sé que es pot esperar dels que senzillament no poden ser mal educats perquè mai n’han tingut d’educació, i esdevenen aleshores allò que únicament poden ser), doncs res avui anava amb un conegut passejat pel nostre costat de l’acera quan dues dones que baixaven (i suposo que pensant que ens aturaríem) ens han vingut directes, el meu conegut senzillament ha agafat aire i no ha reduït la velocitat, l’impacte ha estat brutal i la tipa ha rebotat contra un aparador mentre l’altre ens deia de tot, el meu conegut ha somrigut “Miri, no espero que ho entengui, però si hagués anat a classe (o hagués escoltat el professor en cas d’anar-hi) li quedaria força clar quin és el seu costat de l’acera… i com que vec que vostè d’educació més aviat poca, doncs he decidit ser el suficientment educat com per posar-me a la seva alçada, i no sap el que m’ha costat…”, la tipa s’ha quedat callada tot i que l’amiga ha contestat “Doncs molt ben educat segons tu però fots una pinta que…”, el meu conegut ha seguit sense esperar a que acabés “Com els hi he dit m’intento posar a la seva alçada, així que menys que vagi de proletari pujat de to… ja vec que a part de poc educades també curtetes” i se m’ha quedat mirant “Ara veus perquè sempre vull anar en cotxe als llocs, anat-hi a peu un s’arrisca a trobar fenòmens com aquests….”, i si, ja sé que em tocarà pagar-li el cafè i aguantar les seves bromes, però suposo que un no pot decidir els animalons amb els que es creuarà pel carrer, doncs res, arribar a fer el cafè i un dels presents ens ha explicat el dilema del dia… el tipus fa un temps va tenir un accident amb un vianant, el qual va creuar per on li va semblar tot pensant que el seu cos seria més resistent que no pas el cotxe del nostre conegut, quedant demostrat empíricament que en un xoc animal vs cotxe el primer s’acostuma a endur la pitjor part, doncs res que el tipus va acabar força perjudicat tot i que viu, i després d’un judici força complicat es va sentenciar que la culpa era del tipus pedestre, un cop rebuda la sentència el nostre conegut va decidir reclamar el cost de la reparació del seu cotxe, i va ser aleshores quan hi va haver un esclat popular que quasi bé que linxen al tipus davant les seves pretensions, i com ell deia “No ho entenc, si algú trenca quelcom ho ha d’arreglar…”, i el tema encara belluga perquè el tema està en la justícia de nou, i com ell diu “Quan tingui la sentència segurament ja m’hauré canviat el cotxe dos cops més, però l’important és que es faci justícia…”, com us anava dient, no hi ha res millor que dies de pluja com el d’avui per veure el millor de les persones i acabar per concloure que per molt que es pixin els angelets dels kllons això no quedarà ni un xic de net…