entrada 956 (any 3)

Escoltava dos opinions fa poc que com a mínim no deixaven de tenir un puntet de broma (com tot allò que fan els humans) i davant les que un no podia més que somriure, en la primera uns experts (sempre experts, que al final venen a ser una boira tal com els “mercats” o “el poder financer”...), doncs res, uns experts que recomanaven que certes coves amb representacions artístiques força antigues no s’obrin al públic, ja que el populatxo amb la seva sola presència casca les pintures a part de no entendre-les ni comprendre-les en tota la seva magnitud (bé, ells ho vesteixen millor), això si, han d’estar a disposició dels enteradillus de torn i per tal que qui les gestioni tingui una escorreguda cada cop que les ensenyi a un grup “selecte” de persones, i ull que dins aquest grup selecte hi ha aquells socis protectors que aportant una morterada les veuran (la versió filantròpica i fundativa del “pagant Sant Pere canta”), i el divertit és que precisament una bona part dels ingressos els hi venen dels impostos que el populatxo inculte paga, i tot amb la famosa frase de “Tu paga tot i que no en puguis gaudir perquè ets tonto i no te n’assabentes de res so subnormal”, li estava donant tombs al tema quan li ha faltat temps a un altre d’aquestes “eminències culturals” per acabar de rematar-ho, quan deia que els museus no s’haurien de guiar per fer exposicions per la “mass” sinó que s’haurien de guiar per criteris artístics, i que molta afluència no vol dir precisament més qualitat artística, ummm, com em van dir fa temps “El gust per l’art és personal, igual que les merdes que un caga...”, això si, tornem-hi, que els museus han de seguir rebent una pasta per tal d’exposar allò que només trempa als seus directors o gerents d’exposicions (perquè oh clar, només ells saben el que és art, perquè com tothom sap, només ells foten bacanals aka orgies amb totes les muses juntes, les que en el moment de la correguda i amb la polla a tall de pinzell pinten les més delicioses pintures que la resta dels mortals ha d’admirar tot i no entendre...), fa anys un pintor em deia “Mira, la gent s’embolica al voler catalogar l’art en tantes escoles, èpoques, corrents... l’art senzillament agrada o no agrada, i el que no agrada per molt que se’l vulgui revestir de qualitats i atributs no agradarà”, i com fa encara més anys un altre em deia “Una obra arriba o no arriba, i aquí poc hi pot fer l’autor, perquè per molt que es pinti o es faci una estàtua pels altres un sempre la fa al seu gust, així doncs quan més vulgar i normal sigui un artista més èxit tindran les seves obres, ara bé, menys reconegut serà per aquells que no volen ni poden connectar amb la gent...”, i mentre hi pensava m’he quedat amb la imatge de cada matí, des de la meva torre de marfil i veient a la gent del carrer com a pobres imbecil•loides mirant al terra o els més valents mirant endavant tot perdent-se el cel, doncs mentre els mirava he vist a la tipa que cada dia arriba tard a un centre d’atenció social, com ella diu “Els pobres poden esperar, total no tenen res més a fotre en tot el dia..”, doncs la tipa ha arribat fumant, s’ha aturat i sense encomanar-se a ningú ha tirat la burilla després d’apurar-la, suposo que un acte força normal, però que voleu que us digui, com era allò? “La dona del Cèsar a part de virtuosa o ha de semblar...”