entrada 963 (any 3)

Tinc un conegut amb qui fem el joc d’enviar-nos cançons, ell, per exemple, m’envia quelcom com això i jo li contesto amb una altra peça com podria ser aquesta, i l’increïble del tema és que mai hem tingut vergonya aliena del que ens hem enviat, el tipus treballa com a marxant d’art, i no li va gens malament de fet diria que és l’enveja de forces, el tipus ha aconseguit un artista que fa unes escultures senzillament brutals, bustos de persones amb una cara de desgràcia i dolor que com deia algú: “No es pot superar sense caure en l’excés, és el màxim de la representació del dolor que es pot veure sense creure que ens trobem davant una pantomima…”, i com no podria ser de cap altre manera tothom li pregunta qui és l’artista de les obres el que ell es calla com a bon comerciant, no fa massa i entre copa i copa, i ja força perjudicats em va dir: “Vols saber un secret?”, davant la innata curiositat dels vampirs el tipus va somriure ensenyant el seu mòbil de darrera generació i fent una trucada “Ens esperen a l’aeroport…”, unes hores de vol amb més copes i arribada a un aeroport tercermundista on l’autoritat es posava firmes davant el meu conegut qui anava repartint bitllets a dojo: “No saps el que costa mantenir un país…” em deia entre somriures, un dels presents va preguntar qui era jo i ell va dibuixar una ganyota “Ell?, jo he vingut sol, vostè veu algú amb mi?”, l’altre es va excusar tot dient que aquella nit havia abusat de l’alcohol i demanant mil i una disculpes ens va deixar passar, un cop al carrer ens esperava una comitiva de vehicles, després d’unes hores de cotxe el tipus em va dir: “Ara anirem a un lloc on són tan pobres que la puta de la Pandora va tenir de vendre l’esperança per viure uns dies més, de fet les mares ja no posen noms als fills, perquè saben que moriran i tot allò que té nom pot ser recordat, un lloc on els germans resen cada nit als Deus que s’apiadin de les ànimes, no de les seves, sinó les dels seus germans i que se’ls enduguin a un lloc millor, deixant-los a ells condemnats a viure un dia més, ja veus com s’estimen allí, i ells materialitzen tot el que senten en estàtues dels que se’n van per tal de tenir una imatge de la desgràcia, i aquests bustos són el que jo venc al preu que em paguen…” “I tu els compres?” ell va riure obertament “No, si els compres segurament tindrien una esperança de millora i perdrien el toc de desgràcia absoluta que representen, i no aniria bé pel negoci, però mira per “motivar-los” cada cop que hi anem a “recuperar” algunes de les obres no ens estem de torturar, matar, mutilar i violar, no saps com els pot arribar a motivar una cosa així, i per cert, l’ordre del que fem pot anar canviant, i mira mentre hi pensava he cregut que et podria interessar de venir… saps, veure gent com aquesta fa que un valori el que té, per això el sistema funciona, perquè davant la por de perdre el que es té i esdevenir un d’aquest un està dispost a vendre fins i tot la seva ànima…”, doncs res, no he pogut més que recordar-lo quan he llegit que a unes d’aquelles que van de vacances pagades i s’inflen de dir que ajuden als desgraciats han estat segrestades… el bo del tema, és que el vostre país pagarà un bon rescat que ajudarà a forces negrets i que elles entendran el concepte de “follar salvatgement”, igual fins i tot queden addictes del continent negre…