entrada 975 (any 3)

Fa poc algú em va preguntar si podia explicar que era una “visió estratègica”, i mentre m’esplaiava amb mil i una teories em va venir al cap un tipus que vaig conèixer fa anys, qui un dia em va dir “La visió estratègica per un general pot ser conquerir un poble, per un altre conquerir un país, o fins i tot, per un altre conquerir el món sencer, la visió estratègica et donarà la idea de l’alçada del tipus, tot i que no pas la física…” va acabar dient amb un somriure mentre jo aixecava el cap tot i que aleshores no el podia veure, al llarg de la meva existència he conegut a molts tipus i només alguns de destacables, i sembla estrany com la allargada de la vida d’aquests és inversament proporcional a l’interès que em desperten, recordo un que va ordenar un atac del que en tenia clar que no se’n sortiria i qui em deia “No espero que ho entenguis, però no em podria perdonar arribar a vell i veure com em vaig perdre una oportunitat com aquesta, possiblement renunciar al que un creu et pot allargar la vida, però tinc clar que el temps que guanyaràs no serà pas vida…”, avui estava convidat a fer un glop del tiet Jack amb un tipus a qui li han diagnosticat un càncer galopant, pocs mesos de vida i ell amb un somriure no es cansa de dir “He viscut tot allò que havia de viure, moments bons i dolents, de tots els colors, he viscut com he cregut i no me’n penedeixo de res ja que de tot he aprés…”, el tipus ha cedit la seva biblioteca de llibres a la biblioteca del poblet on viu el que els hi ha comportat un problema d’espai ja que ell disposava d’una de les col·leccions de llibres sobre els templers i el món empresarial més escandalosament brillants que he pogut veure, fa poc em va trucar per si li podia fer un favor i clar quan algú et diu “No deixaràs penjat a un pobre condemnat a mort, oi?” un no s’hi pot negar, així que mentre assaboríem la darrera ampolla del tiet Jack l’anava ajudant a esborrar tota la seva presència a internet i el contingut de tots els ordinadors i dispositius que disposa, i l’operació no ha estat senzilla, perquè només els imbècils formategen els disc dur i es pensen que ja està, quantes cares idiotitzades he vist quan s’ha llençat una carpeta amb tots aquells documents que algú pensava que havia eliminat, i ja no cal opinar sobre els que es pensen que posant un document a la paperera i esborrant-lo ja ho tenen solucionat, perquè aquests directament mereixen un monument a la santa innocència, doncs això, ja ens veieu netejant el passat del tipus (i és dels que té passat a netejar), com ell em deia “No espero que ho entenguin si ho arribessin a veure tot això, i davant el dubte millor no posar-los en aquesta situació…”, un cop acabat el tipus m’ha allargat una caixa l’anava a obrir quan ell hi ha posat la mà damunt la tapa “Ja l’obriràs, crec que ets dels únics que em pot guardar el secret del que hi ha dins…”