entrada 957 (any 3)

Va ser dur passar del que estava escoltant al cotxe (ull l'estil al plegar el mocador), al que vaig escoltar només obrir la porta, però allí hi havia tot el personal fent un kit kat de la seva merdavida, tot intentant creure que aquelles hores eren el que regien la seva vida enlloc de la resta del dia, suposo que hi ha gent que es ven per unes hores de oci nocturn, i allí els tenia: els tipus i les tipes vestides amb les seves millors gales i perfumats de forma que hi havia un bruma per sobre els caps que em recordava cambres no tan gasificades i si més mortíferes, va ser aleshores quan em van venir unes paraules al cap “Potser no vaig tan polit però segurament si més net…”, i allí eren força aplicables, vaig veure al personal venent imatge i d’altres que la compraven tot creuant els dits perquè a tall de Ventafocs allò no fos un miratge un cop es despertessin a la matinada següent, algun cop he pensat en comptar quantes mentides es diuen per tal d’assegurar un polvo, quants cops es condemna i vexa un per tal de poder follar o d’enganyar-se tot sentint-se estimat i únic, idea que no va poder més que treure’m un somriure, suposo que allò era el mes semblant al estar a un parc zoològic i haver entrat a la gàbia dels micos, i parlant d’animalons vaig veure una visió que em va sorprendre entre tot aquell munt de gent, de fet no me l’esperava trobar allí, un tipus a qui conec de fa uns anys, i que s’encarrega de la medicina animal, i en especial de l’espècie homo sapiens, que ha evolucionat als homo xoni, és a dir un veterinari amb la mala sort d’haver escollit els més tocacollons dels animalons existents, el tipus va fer un gest al veure’m mentre aixecava una copa, pel que semblava en portava ja alguna a sobre i la cambrera no va poder estalviar-se un sospir d’alleugeriment al veure que el coneixia, suposo que no hi ha res que foti més nerviós que un tipus que beu sense parar i ni tan sols et mira l’escot, vaig somriure al pensar com de descol·locada deuria estar la pobreta, hores pensant que posar-se per semblar incitant però no puta i va un tipus i ni et mira, si és que n’hi ha que no saben apreciar el que se’ls ofereix i són uns maleducats… “Has vingut al millor lloc, ja veus quin catàleg de carn que tens per escollir…” el tipus va forçar el gest “Oblides que estic casat?”, “I?, o em negaràs que ella igual no s’ho pensaria tan si estigués en la teva situació?, a més sempre li pots dir que anaves begut i que et vas decidir per provar el sexe anal i que no li volies fer mal… segurament si valora que fa més mal una infidelitat o una enculada et pot arribar a perdonar i tot…”, vaig aconseguir treure-li un semi somriure, però vaig veure que allí acabava el tema “Avui n’he perdut un altre, un altre que va venir, que he intentat curar i que no he pogut salvar…”, “Mira, fa temps em van dir que un pot fugir de tot menys del seu fracàs, ens podem amagar, negar-ho tot, i fins i tot inventar-nos un final que ens vingui bé, però el fracàs sempre hi serà, perquè per molt que vulguem tothom té clar quan ha fracassat i quan no, i el fracàs ens fa recordar que no som infal·libles, que per molt que ens ho creguem, sempre hi haurà un moment, una ocasió on fallarem…”, allò em va fer recordar una història que em van explicar fa segles, es diu que la mort durant un temps s’apareixia a aquells a qui anava a buscar, i els hi deia “Si em dius un motiu pel qual no t’hauria de prendre amb mi igual et deixo viure un xic més, però pensa que haurà de ser un bon motiu, un motiu en el que creguis de debò…”, la mort se’n va afartar d’endur-se a la gent, perquè tothom li deia que havia de quedar-se per ajudar a la resta, a la seva parella, als fills, a la família, semblava que tothom era necessari en aquest putu món, i la mort els anava agafant un rere l’altre, perquè cap d’ells deia la veritat, que no era cap altre que senzillament volien viure perquè ells volien viure, i en el fons tan els hi fotia la resta dels mortals… ell va apurar la copa, “I el bo del tema, és que el tipus em va agafar la mà i em va dir, doctor no m’expliqui que tinc i que em farà, senzillament curi’m no vull morir… i ja ho veus…”, suposo que li hagués pogut explicar mil i una històries, però el que m’ha quedat clar al llarg de tots aquests segles, és que aquell qui no té dignitat al morir senzillament no mereix viure… mentre de fons sonava això…