entrada 952 (any 3)

Ahir estava amb un tipus prenent unes copes entre els que hi havia l’angelet dels centres comercials, el tipus em va comentar si m’havia assabentat de l’accident que havia patit algú qui ell creia que jo coneixia, de fet el nom em sonava i va ser després de localitzar-lo mentalment que l’accident va esdevenir un “accident”, de fet fa gràcia el sentit que agafen certs mots en segons quins contextos, el paio havia creat un sistema tal que qualsevol angelet anava amb el famós telèfon de la poma i després de col·locar-lo en una base podia exportar les fotos, retocar-les o posar-hi algunes tontades i després de ser seleccionades en una pantalla tàctil i d’escollir el format, colors i tal les podia imprimir i emportar-se-les a casa, a més el tipus estava treballant per un sistema força semblant per fer-ho via web, suposo que els més geek o més in em direu que això és com inventar la sopa d’all, ara bé, el divertit del tema, és que el tipus quan algú hi punxava el seu telèfon agafava tota la informació de l’aparell i totes les dades que hi estaven emmagatzemades, i quan dic tot, és tot de tot, així que en poc temps el tipus va omplir uns quants discs durs i com no, entre tanta merda a tall de concurs de miss o mister hi havia algun que altre brillant, en forma d’informació “susceptible” perquè qui més qui menys la caga un parell de cops al dia al seu glamurós smartphone de darrera generació, i com que segurament algú no deuria estar massa d’acord amb la seva política de recaptació d’informació, un d’aquells que ja ho fa i no desitja competència, i per cert, tot parlant del tema, ja flipareu amb les noves característiques i polítiques del feisbuk, com deia una directora del tinglado “No podem donar la informació que el client desitja de forma òptima sinó tenim un mínim d’informació del mateix”, vaja per tremolar o cagar-s’hi directament… a més ahir per la nit hi havia la Taty, em van fer gràcia les mirades del personal, de fet la tipa és una experta mamant polles, té un estil sense competència, això i un cutis sense una puta arruga enveja de totes les amigues que es foten tots el potingues del mercat i no li arriben a la sola i ella sempre els hi diu “Lo meu són productes o millor substàncies més “biològics””… doncs res, que ella sap just quan un tipus esta a punt d’arribar, aleshores para i es dedica a llepar i donar copets amb la llengua a la part de la darrera del capullo, la zona que el separa i on n’hi ha que tenen l’estopper aka frenillu, doncs res, que la tipa no té presa i via pressió amb les mans i els copets i llepadetes fa que els tipus es corrin com si fos la primera vegada, però un cop nota que el tipus arriba torna a mamar-la on the normal way sense parar, sense entendrir-se davant els crits dels tipus i no para fins que se n’afarta, de fet, tota una llegenda entre les noies que coneixem, algú a qui tots els tipus demostren una especial tacte, això sense considerar la llegenda urbana que la tipa un cop va lligar a un algú al seu llit i no va parar de mamar-li i masturbar-lo fins deixar-lo inconscient, i clar tenir algú així a prop fa que se li ofereixi cert respecte… ara bé, el divertit és que aquesta qualitat fa que tothom la miri no pel que és o pel que podrà ser, tothom se la mira senzillament per lo bé que les mama…