La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 24 d’octubre del 2011

entrada 971 (any 3)

Quan em van dir que l’havia palmat no em va estranyar, ara bé, el destí té unes sortides que a vegades no poden més que fer-te treure un somriure, algú em va dir “Abel s’ha venjat de Caín…”, el realment curiós del tema és que un d’aquells que li va passar per sobre (i crec que qui li va fer més mal) era un dels seus únics amics dels paddock, l’únic que sabia veure la potencialitat del tipus, a mi em queia força bé, ja que si jo com bon vampir odio a la humanitat ell odiava a la resta dels pilots, els que tenien les motos pota negra mentre ell es barallava amb una moto satèl·lit, forces van comentar que no era del tot cert ja que el tipus tenia quasi bé una moto de fàbrica, que voleu que us digui… avui ja escoltava als primers que deien que dos morts en dos anys ja comença a ser un xic excessiu i que molt possiblement caldria replantejar la competició, suposo que per aquests els hi aniria bé que canviessin les motos actuals per mobylettes i tot i així encara n’hi hauria que dirien que corren massa… avui llegia quanta hipocresia ha fet sortir la seva mort, com de ràpid han passat de criticar-lo a fer-se els seus amics, suposo que allí on sigui el tipus s’estarà fent palles a gust veient com de fàcil era tancar totes les ferides obertes i que tothom el trobés un paio genial, llegia avui també algun que altre blog on se’l criticava i on es feia l’acudit fàcil, i us prometo que em sorprèn la quantitat d’experts en tots els temes, perquè ja no és que tothom tingui una opinió, el tema està en que tothom té l’opinió encertada, i clar tants encerts acaben per fer tuf… i mentre païa la notícia l’altre que obria tots els noticiaris, el segrest de les vacancespagades, allincluded que estaven passant un dies en un campament del nord d’Àfrica, i clar segrestar a espanyols està esdevenint el negoci del segle, perquè per poc que rasquis (i hagis estat un bon minyonet), el papa noelpatero estarà disposat a deixar anar uns quant milers o directament milionets d’eurets per tal que no els hi passi res als cadells del país (mai els negrets no ho han tingut tan poc negre), i no deixa de ser divertit que aquests que tan critiquen l’estat i el sistema i van de underground total a països com aquells, siguin després els primers de demanar a crits que l’estat del que reneguen es posi en marxa i els hi tregui les castanyes del foc, ara que tampoc té preu el fet que aquells a qui van a ajudar no moguin ni un dit i deixin que se’ls enduguin davant seu, i jo em pregunto, si davant aquesta situació algú plantegés “Podeu escollir, que paguem el rescat o bé que els diners del rescat siguin utilitzats en actuacions en favor d’aquestes faltats de tot…” m’agradaria veure la cara dels dirigents d’aquestes organitzacions davant la qüestió… davant el dilema d’escollir si salvar a una vida blanca o forces de més fosques, si com deia un conegut meu “Els gustos són com els colors….”

2 comentaris:

maria ha dit...

Corria sense pensar en les conseqüències, de la millor manera que sabia...una llàstima.

Molon labe ha dit...

Pozzi, com deia un conegut "La mar només s'endu als valents"