La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dijous, 3 de novembre del 2011

entrada 977 (any 3)

Anar a centres comercials dóna la possibilitat de veure als humans en la seva salsa, de fet només acostar-s’hi qui venia amb mi em va dir amb un somriure: “De fet, em recorda aquelles imatges de la gent que arrasa amb els magatzems en una acció de pillatge... aquelles imatges que a vegades es veuen per la televisió”, no vaig poder estar-hi més d’acord, masses incontrolades de personal amb carros i sense ells, carregant els productes en mans i que ens venien a sobre (i més ara que per ser xaxicologistes ja no et donen bosses de plàstic bytheface i ara et toca la butxaca cada cop que en demanes una, “Tot sigui per la sostenibilitat i el planeta” diuen ells, i tu penses que ja saps on es foten la sostenibilitat i el que els importa el putu planeta veient d’on bé el que venen i com produeixen...), doncs res, que un cop dins i després de fer el sacrosant viacrucis amb les diferents parades de passió per tal que veiéssim com de xaxiguai quedava tot en qualsevol merdacasa d’aquelles que quan entres no saps si estàs a casa teva o la del veí, total perquè tothom compra els mateixos mobles als mateixos llocs per cert: n.i. (nota per ikeadiotes) no compreu el quadre amb les làmines del Leonardo sota perill que quan us visitin se n’enfotin a la vostra cara amb un: “Mira té el mateix quadre que A, B, C, D...” (i així fins doblar l’alfabet no sé quantes vegades), doncs això, després d’agafar el que li feia falta al tipus i passar per la caixa pertinent va tenir un atac de xusmisme brutal i em va oferir de fer un mos allí mateix, allí mateix!, mon dieu, allò com a primera estació del purgatori es quedava curt, un cop asseguts en un espai que compartíem amb entranyables desconeguts de qui un podia xafardejar les els carros i les bosses corporatives (sacs de transport en diuen per allí), es podien escoltar floretes com “Mira, si tenim un nen li podrem dir que el vam fer amb les fundes de llit que hem comprat...” i jo pensant “I si et pregunta, so imbècil, perquè té gust a maduixa quan el llepen li podràs dir que és per culpa del sensations que has comprat per embadurnar a la teva parella aquesta nit...”, ara el millor va ser la revisió de l’entranyable “pedra, paper, tisora” (potenciat pel Coper a pedra, paper, tisora, llangardaix, Mr Spock), doncs això, amb la nova versió sota el nom de: “Pet, rot, singlot”, on pet guanya a rot, rot guanya a singlot i singlot mata al pet... i tot això ben amanit amb masses informes de gremlins que entrepà en mà i tal com si fos un putu sable de llum s’anaven perseguint creant dos bàndols els del sable groc mostassa i els del vermell ketchup, i els irreductibles que havien combinat els dos colors amb un resultat que no explicitaré... i clar jo imaginant que allí no hi havia darth vader que tingués collons de dir “XXX, yo soy tu padre...” perquè la frase a dir seria “XXX, me cago en tu padre...”, quina llàstima que en aquells llocs no venguin preservatius, perquè segurament farien un gran favor a l’espècie humana i a la resta dels que ens toca sofrir aquest món...