entrada 962 (any 3)

Ahir sortida de copes, i entre els presents aquell de qui ja us he parlat en alguna que altra entrada, aquell que és la parella perfecta i el pare encara millor del fill de l’altre, al tipus li costa entendre que ser la millor parella no sempre vol dir ser la parella més estimada i ja no parlem de la més desitjada, el desig té poc a veure en els atributs de llum i s’enlluerna més en el de la foscor, o potser enlloc d’utilitzar “enlluernar-se” hauríem de parlar de “enfosquir-se”, amb tot i com em van dir fa temps: “L’obscuritat no és més que la ceguesa provocada per un excés de llum”, i el tipus seguia “Molt possiblement l’odi dels àngels rebels cap als humans va esdevenir de que aquests van ser els únics capaços de veure la veritable realitat de l’espècie humana, i d’un Deu incapaç de reconèixer el seu error (un de molts) en el seu intent de jugar a megadeu de la creació....”, ahhhhh, àngels caiguts algun dia hauré de fer una entrada sobre tots aquells que et miren amb cara mística i et diuen: “En alguna existència anterior vaig ser un dels àngels caiguts...”, doncs res, que tenia al tipus allí davant, li hagués pogut dir lo imbècil que era, lo que estava pagant per una carícia de tan en tan i una tocada d’ous (força freqüent en lo negatiu i molt menys en lo positiu), per una mirada tan enganyosa com sincera, i la seguretat que mai escoltarà un “Et desitjo...” com a molt algun “T’estimo...” o molt possiblement i per no enganyar a ningú un “Et vull...” on el “voler” poc té a veure amb lo que escrivien els romàntics anglesos i si força més en un pragmatisme que deixaria en boles al propi Ch. S. Peirce, i mireu per on aquest matí per la ràdio m’han donat la resposta al dilema, en plena ressaca un tipus ha dit “No és que fos covard, és que senzillament no vaig trobar el coratge suficient per utilitzar-lo” deia el tipus tot parafrasejant al Benedetti, i com que un no té massa por ni vergonya en agafar el que diuen els altres si defineix el que un vol dir força millor del que un és capaç d’escriure (aquí és demostra el meu virusisme) doncs jo que ho escolto i ho escric; ahir mirava als tipus que tenia al voltant, possiblement no són els millors que podria tenir-hi, però són els que hi ha, i no vaig poder amagar el somriure, són el veritable exemple de que la felicitat no existeix, l’estat ideal que us volen vendre senzillament és fum veient aquests tipus, ànimes turmentades, de fet la veritable essència de la humanitat i ells no se n’estan ni se n’amaguen, han vist el costat fosc de la vida i tenen clar que no hi ha cap de lluminós, que la gent agafa lots per il•luminar la seva vida tot creient que la seva existència és clara i radiant, no veient que són ells qui fictíciament ho fan... parlava amb un dels que hi havia qui m’explicava que portava uns mesos dormint malament, tot just des de que va començar la relació amb la seva actual parella, el tipus no ha volgut treure el tema amb ella, però cada dia s’aixeca pitjor, es desperta per les nits i té un neguit al que no sap (o no vol) donar resposta, vaig somriure abans de dir-li que igual és que ja no està acostumat a dormir acompanyat, igual si, a follar acompanyat, però dormir, dormir ja són paraules més gruixudes... el tipus va somriure tot dient que igual podrien follar al mateix llit i dormir separats... no vaig voler imaginar la cara de la tipa quan ell li expliqués aquesta bona pensada, almenys mentre es folla es té la boca ocupada per no dir tontades (i tot i així n’hi ha que encara la caguen), per cert, un altre em preguntava si m’havia tirat mai un pet mentre em corria... vaig obrir els ulls tot intentant recordar si la seva parella havia passat de morena a rossa darrerament... i per acabar un altre que em va venir tot begut a donar-me la lliçó de la nit “Quan un prova alguna cosa nova de la que no en coneix el gust, la compara amb allò que ha provat, de fet no deixarà de ser una combinació del que ja s’ha experimentat per amb el temps agafar una categoria pròpia, perquè no tenim altres mecanismes davant la pregunta “I com és?”, així doncs queda clar que quan més ens tanquem i menys experimentem menys elements tindrem per definir les coses noves, de fet si només beguéssim aigua, davant un beuratge nou només podríem dir si té o no té gust a aigua... en canvi si bevem forces altres coses segurament en base a comparacions el podrem definir, la societat actual el que fa és tancar-nos aquestes opcions i ens dóna només unes bases generals i iguals a tothom perquè la gent no tingui aquesta capacitat i es defineixi tot en funció al que ells volen...”, el vaig mirar tot divertit “Tu em vols donar pel cul i no saps com dir-ho, no?”....