entrada 964 (any 3)

Ahir feia el cafè amb un tipus força interessant que treball en aquells caso en que d’altres “sentint-ho” molt o “amb agendes apretades” no s’hi foten, m’explicava mentre intentàvem entendre perquè anomenaven cafè a la merda que ens havien servit el seu darrer cas, de fet un d’aquells casos divertits i distrets, el tema està en que la seva clienta s’està divorciant i va quedar a la casa que tenia amb el seu ex per parlar d’alguns temes, l’ex li va preguntar si volia res i ella va acceptar un te, que l’ex tot dient que coneixia com anava la cuina va dir de fer, doncs res que mentre discutien qui es quedava la col·lecció de còmics de la Mafalda i qui els del Charlie Brown el tipus va començar a canviar de color i a les preguntes d’ella si es trobava bé, ell anava dient que si, total que el tipus es plega i ella truca a urgències, i va a la cuina on troba un potet que no sabia ni que hi fos ni tan sols que podia contenir, el va mirar i deixant-lo va obrir als d’urgències, doncs res, que el tipus va morir per efecte d’un verí, d’un potet que només té les empremtes d’ella, i quan ella diu que va ser ell qui va preparar el te li diuen que no troben les empremtes d’ell ni en el calentador d’aigua aka bullidor, ni tan sols en la tassa d’ella, val a dir que si el tema hagués estat l’inrevés el tipus ja estaria, detingut, jutjat i sentenciat, però al ser una noia li van donar l’opció del comodí de l’advocat, i el tipus em deia que ho tenia força pelut, i que l’ex havia estat genial en putejar-la… mentre m’ho explicava hi havia un grupet de gremlins tocant els collons pel local, el tipus que després de mirar repetidament al cambrer i entendre que aquest no s’hi fotaria va saltar “A veure si lliga d’una vegada al monstres aquests… que he vist gossos més quiets”, un parella del fons va saltar “Però si només són nens!” “Miri, són els seus putus fills i per aquest fet vostè creu que poden fer el que els hi roti, segurament si fossin els fills d’altres vostè ja hagués saltat, així que ara els anella, el pesa i els mesura i se’ls emporta a casa…”, tot veient com anava el tema li vaig recomanar d’anar a algun lloc més adult per acabar el cafè i ell tot donant-me les gràcies per no obligar-lo a veure aquella merda va acceptar “I després es queixen que n’hi hagi que es beguin una pluja daurada, més delicte té veure’s una merda com aquesta, ja veuràs la propera setmana, cagarrines assegurades, si és que em portes en uns llocs d’un proletari pujat de to…”, em va fer gràcia que el tipus tingués això en el seu cotxe… estàvem a punt de cometre una infracció de tràfic quan algú ens va començar a fer llums rere nostre i a tocar el clàxon, el tipus s’ho va prendre estoicament, però la tipa que anava en el cotxe es va posar al nostre costat, ell va abaixar la finestra i tot just abans que ella obrís la boca li va dir: “Tens cap putu problema?, mira que gràcies a les polítiques d’igualtat hòstio a tius i putes per igual…”, vaig somriure veient la cara de la tipa ell va girar tot deixant-la rere seu, però heus ací que la tipa encara no s’havia acabat de córrer de gust perquè va venir rere nostre sense deixar de pitar ni fer llums, el meu conegut va frenar el cotxe i em va mirar amb un somriure, va fotre la marxa enrere i amb més mala llet que un tipus a punt de llençar una lleterada va deixar l’embragatge (vaja, l’embrague de tota la vida), la castanya va ser contundent tot i la poca distància els cavalls del cotxe aka HP van fer el seu paper, el meu conegut va sortir amb un somriure tot excusant-se per la rialla dient que era fruit del nerviosisme provocat per l’incident, mentre veia la tipa blanca rere el volant, no vaig poder més que donar validesa a la dita “Si no vols pols no vagis a l’era…”