entrada 515-2 (any 2)

Fa uns dies vaig llegir en un blog quelcom sobre els eriçons, posteriorment en un altre he vist una observació on també parlaven sobre aquests animalons i les seves punxes, i òbviament un servidor que cada cop que pot posa la cullerada en les erices cabrejades de qui n’espero la panera de Nadal corresponent... doncs bé, fa temps algú em va fer un comentari que m’ha vingut al cap amb tot això dels eriçons, aquesta persona em va dir que les relacions personals li recordaven un conte que li havien explicat, en aquest conte un grup d’eriçons es troben en una plana on hi comença a bufar vent i a fer fred, aleshores els eriçons decideixen fer una pinya per aguantar millor el calor i poder sobreviure, i és al fer-ho quan descobreixen que les punxes que els han salvat en tantes ocasions ara són tot un handicap, amb tot van fent proves per acostar-se el suficient per calentar-se però no per punxar-se i arriben a una situació d’un delicat i extrem equilibri que assoleix les seves expectatives, aquesta persona em deia que les relacions humanes moltes vegades no deixen de ser això... un equilibri delicat i extrem, entre l’estabilitat i comoditat per un costat i el perill de fer i prendre mal per un altre, això o quedar-se com un eriçó solitari que davant qualsevol perill s’embolcalla i es preparar per superar-lo ell sol... eisss, i aquest dissabte festival d’eurovisió, si us he de ser sincer, ja fa anys que ens ajuntem tot un grupet per veure’l, de fet sabem que musicalment ens aportarà ben poc, però sempre hi ha sorpreses (aquest any Ukraine...), i després de les actuacions les votacions... i si voleu que us sigui sincer a brau passat tothom pot vestir les seves teories, com per exemple que ja feia forces anys que cap dels big four havia guanyat o que Alemanya o França s’ho mereixien pels seus esforços vers una Europa unida, però vet aquí que sigui pel que sigui, la cançó que ha guanyat (l’alemanya pels que encara no ho sàpiguen), no sonava malament del tot, a més la noia tenia la seva gràcia i la cara quan la va cantar per segona vegada, tot després de preguntar: “Però l’he de tornar a cantar” va justificar que guanyés, després i com sempre surten els il•luminats amb els ploms fosos per dir que el sistema no funciona, que si es voten els veïns que si la gent no té gust musical i que si tal i tal, tot i que aquest any van pervertir les votacions deixant en mans d’aquests il•luminats el 50% del total dels vots, i que voleu que us digui, tal com ja vaig dir fa temps, davant les decisions que no agraden que menys que culpar al poble que no té cara i amb qui ningú es sent identificat quan el titllen d’incult i subnormal... però mireu, en el fons es tracta d’un concurs on tothom pot votar a qui li surti d’allí i després estar més o menys d’acord amb els resultats, i voler justificar un èxit o un fracàs amb això és tan imbècil com creure que sindicats i patronal arribaran a un acord...