entrada 502 (any 2)

Avui llegint un dels diaris he vist com reprenien una història que em van explicar ja fa un temps enrere, el tema va de que a una remota regió arriba un polític jove qui troba tres sobres numerats damunt la taula del despatx com a únic present del seu predecessor, aquests sobre van numerats de l’1 al 3, i una nota annexa li diu: “Només obrir-los si sents el teu lloc amenaçat i segons l’ordre dels sobres...”, el nouvingut coneixedor de la seva bona sintonia amb el poder existent va deixar els sobres en un calaix tot oblidant la seva existència i rient del pobre il•lús que havia estat aquell vell que ell havia vingut a substituir, però vet aquí que passat un temps li van arribar rumors de que el poder anava canviant i que la seva absència el feia cada cop més oblidadís i d’oblidadís a desconegut hi ha un curt camí, i de desconegut a prescindible encara menys troç... així que va rebre una carta d’un conegut qui li comunicava que estava caient en desgràcia i que veia el seu lloc en perill, el nostre conegut va començar a posar-se neguitós i aleshores va recordar lo dels sobres, va passar força estona buscant-los fins recordar on els havia deixat, i allí hi eren, se’ls podia imaginar somriure enfotent-se d’aquell que els havia obviat i que ara els necessitava, va estar a punt de llençar-los tots tres al foc però agafant aire va obrir el primer sobre, dins hi havia un paper on senzillament deia: “Si et critiquen i veus el teu lloc en perill, senzillament digues que tot t’ha vingut donat i que els errors són culpa del teu predecessor, és a dir jo”, així ho va fer, va fer un llarg escrit culpant al seu predecessor dels seus propis errors i de tot allò que se li va ocórrer, al no rebre cap més notícia va entendre que havia aturat el primer cop, passats uns anys un altre conegut li va dir que estaven fent una revisió de les actuacions preses pels diferents encarregats i que la seva avaluació era força negativa no poden garantir com acabaria... aleshores va fer el mateix trajecte fins arribar al calaix on hi havia els sobres, en va obrir el segon, i dins una nota on deia: “Reestructuració”, va ser aleshores quan va fer una sèrie de plans per tal de desfer tot el que hi havia i tornar-ho a muntar, va demanar recursos i temps, i va oferir els objectius que esperava aconseguir, no tan sols va sortir amb bona nota de l’avaluació sinó que el van prendre com a model a seguir per a altres, però vet aquí que el temps és tossut i acaba per posar a tothom en el seu lloc, passats uns any li van comunicar que a la vista dels pocs èxits de la seva reforma i l’efecte sobre les altres regions veien difícil que no fos cessat, ell va anar al calaix agafant el tercer sobre, al obrir-lo va llegir la nota que hi havia... “Si obres aquest tercer sobre, ja només et queda escriure tres sobres més per aquell qui et substituirà”... avui l’he tornada a llegir la història, i recordo quan tots els polítics la tenien com a història de capçalera, com a estratègia bàsica a seguir: primer culpar al que els havia precedit, després intentar vendre la idea de la reestructuració i finalment deixar un legat al que ens vindrà a substituir en forma de tres sobres...