entrada 494-2 (any 2)

Aquest matí quan he arribat a casa després d’estar tota la nit fora m’he creuat amb un dels meus molt respectables veïns, el tipus m’ha mirat de dalt a baix tot desaprovant de forma més que ostensible el que veia, he estat a punt de dir-li: “Miri, hauria d’estar content, gràcies a mi vostè és com és i ben orgullós que s’hi sent...”, l’he mirat i he vist la bossa d’on sobresortia una barra de pa i el diari, “He anat a buscar el diari i l’esmorzar” m’ha dit tot educadament al que no he pogut estar de vomitar “Panem et circenses”, el tipus no és ruc i òbviament s’ha sentit poc menys que menyspreat (tinc uns veïns força espavilats), “No home, tampoc és això...” i aleshores no sé que m’ha molestat més, si el seu insult al considerar-me un home o el seu intent d’enganyar-me (i per la seva cara), enganyar-se a ell mateix... encara recordo la cara ahir quan li vaig dir a un tipus “Ja veuràs, això acabarà 3-1 i 3-3”, després que el tipus hagués tingut varis orgasmes al veure al seu equip campió bona part de la nit, de fet algunes coses han canviat, ja no es recita allò de: “Ave Caesar, morituri te salutant”, perquè els que participen en aquests jocs han estat el suficientment llestos com per mantenir el nivell d’atenció i emoció sense necessitat de matar-se (i de pas en podem dir que l’acte és més civilitzat), de fet el sistema si és que existeix es deu matar a palles per la sort que té, un final de lliga que fa que la gent no pugui estar de parlar i esperar el següent partit, i mentrestant ningú es preocupa de la seva merda d’existència ni dels seus problemes, perquè n’hi ha de superiors! no sigui que el seu equip acabi per perdre, però ja sé sap, la manca de possibilitat d’un per obtenir èxits personals no fa més que se n’aprofiti dels èxits col•lectius i els passi a ser personals, tothom necessita pertànyer a un grup i òbviament si entreu a pertànyer en un que menys que sigui aquell que ho guanya tot, perquè si ell ho guanya vosaltres també ho guanyeu... un bon sil•logisme, el que passa és que no tots són correctes, però qui vol descobrir el que és correcte, i veure el que s’és quan es pot encegar i imaginar-se allò que vol ser... com deia, la humanitat no es troba tan lluny de les arenes romanes, una idea que va servir per adormir la societat fa segles segueix funcionament igualment, i el graciós és que ara tothom ho sap que l’estant adormint i enganyant, però és clar, pocs són els que estan disposats de renegar i despertar-se veient la veritat que tenen per davant, com deia l’Alícia: “No em preocupa despertar en aquest mon de meravelles on estic, em preocupa despertar en el meu mon real...”, ahir algú em deia que el grau de civilització de les persones es pot mesurar amb la capacitat d’aquestes persones per alienar els seus instints i agafar com a propis les sensacions dels altres, agafar els triomfs i èxits de tercer i fer-los personals, aquest és el gran resultat de l’evolució per tal d’evitar que l’espècie humana s’extingeixi al veure en que s’ha tornat, possiblement els vampirs necessitem la sang dels altres per viure, però vosaltres humans necessiteu els actes dels altres per fer-ho, emocions sense esforç i raonadament distribuïdes que us ensenyen que altres coses són possibles, que només cal esperar i seguint arrossegant la vostra existència a l’espera del nou xut d’emocions, i vosaltres veneu i prostituïu el que sou per poder-vos sentir com allò que mai sereu...