entrada 495 (any 2)

El sistema pot estar content o almenys tenir la certesa que de moment no cal que pateixi, ahir estava revisant alguns dels blogs que vaig llegint i vaig arribar a un on l’escriptora despotricava contra el sistema actual, no vaig poder més que deixar-hi un comentari tot preguntant-li que indiqués almenys cinc mesures per tal d’arreglar encara que fos un xic aquest mon, la resposta va trigar tot dient que l’important no eren les grans mesures sinó que tothom fes alguna cosa, en resum... que la tipa no en tenia ni puta idea de com arreglar el mon, ara bé, de queixar-se si que en sabia una estona, i de fet no està gens malament allò de deixar el mon en mans de tercers i només queixar-se, i quan es demana el parer dir: “Eisss, que a mi no em paguen per aquesta tasca...”, ser un vampir permet d’haver estat en forces llocs, i força separats en el temps i l’espai, així que un ha pogut veure forces revolucions i contrarevolucions, i ha pogut parlar i analitzar en primera persona bona part de les icones que els humans teniu, i si voleu que us sigui sincer des del dia que algú va dir: “Nosaltres, el poble dels estats Units, amb la fi de formar una unió més perfecta, establir la justícia, assegurar la tranquil•litat interior, proporcionar la defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar les benediccions de la llibertat per a nosaltres i la posteritat, promulguem i establim aquesta Constitució pels Estats Units d’Amèrica”, no hi ha hagut cap acte que m’hagi despertat ni un xic d’interès ver la vostra espècia, i d’això ja en fa forces anys exactament el temps que va del 1787 a l’actualitat, un cop signada li vaig preguntar a un dels presents “Força clara no?, potser un xic massa...”, al que em va mirar de forma reprovadora dient-me: “Les normes han de ser clares, perquè només les normes clares i que tothom entengui es pot esperar que arribin a tothom, dictar normes per a tothom que només entengui una minoria és un engany a la majoria....”, encara avui ric cada cop que el recordo, quantes bones intencions pervertides amb el temps i pels interessos de precisament aquella minoria que entén les normes i que ha fet el possible i l’impossible perquè així es mantingui... avui en dia les normes es dicten de la forma més obscura possible, i amb el llenguatge més tècnic de forma que qualsevol neòfit necessita d’un traductor en forma d’advocat o jurista que li tradueixi les normés més bàsiques de comportament... i suposo que això té força a veure amb el fet que la majoria dels mortals hagin desistit en exigir i demanar un sistema que consideren correcte, de fet prou feines teniu en gestionar la vostra existència com per plantejar-se el fet de gestionar la dels altres, i com ja he dit, el millor es creure que es tenen uns valor a prova de bombes i cridar quan veiem que no els apliquen, i el graciós del tema, és que molt possiblement la noia va pensar en cinc mesures per solucionar els problemes, però va pecar de sincera i veient el que repercutiria en ella mateixa va decidir allò de: “Què em quedi tal com estic!, amb bons desitjos i dret a pataleta que així em sento més que satisfeta...”