La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 24 de maig del 2010

entrada 509 (any 2)

Fa uns segles vaig gaudir d’una experiència que encara avui en dia copio i utilitzo en alguns seminaris, per aquella època em trobava en la cort d’un noble qui tenia tota una sèrie de problemes, entre ells que la malaltia i les males collites s’havien ajuntat per donar com a resultat un putu desastre, doncs bé, el noble després de demanar el favor dels Deus, dels no tan Deus i de tothom qui li pogués resoldre el problema per la via fàcil va decidir cridar a un savi (qui com tots els savis vivia en una muntanya... ains si sóc poc original...), doncs bé el savi va arribar a la cort del noble, va clavar els ulls en els meus i va dibuixar un somriure, aquell savi portava ja forces anys en aquest mon, el noble li va explicar els problemes, el savi el va escoltar i senzillament li va dir “Sap jugar al escacs?, que li sembla si fem una partida mentre parlem?”, la partida va ser curta, el domini del savi sobre el tauler era palès, però amb tot va ser dinàmica i en algun moment un observador amb coneixements hauria vist en la gosadia del noble la possibilitat de donar la sorpresa al final van acabar en taules, un cop acabada la partida el savi va demanar un temps de reflexió, va tornar passades unes hores dient: “M’ho he pensat bé i l’ajudaré, ara bé, tot té un preu i li proposo un tracte, jugarem de nou als escacs si vostè guanya li donaré la resposta, si perd me’n duré la meitat del seu patrimoni...”, el noble se’l va mirar “I miri, si li ve de gust deixaré que s’aconselli per qualsevol que el pugui ajudar en la partida...” el savi em va mirar tot demanat que preparés el taulell, la partida va ser llarga, força llarga, a cada moviment del savi hi havia eternes discussions i moviments indecisos, al final el noble va perdre, el savi va donar per tancat el pacte, el noble veient el resultat va demanar de nou ajuda al savi, tot dient que li donaria el que volgués, el savi va demanar un temps per pensar-ho, passats uns dies es va dirigir al noble: “D’acord, farem una nova partida però aquest cop si guanyo vull la vida de la seva filla, si vostè guanya recuperarà el que va perdre dies abans i tindrà la resposta al que vol saber....” aquest cop li va costar més acceptar, però davant les pressions de la gent ho va fer fent venir a grans jugadors d’escacs per tal que l’ajudessin, la partida va ser terriblement llarga, el savi continuava movent de forma ràpida, el noble amb tothom al voltant era lent i pesat i al final va perdre, el savi va somriure “He tornat a guanyar...”, el noble va caure en la desesperació tancant-se en les seves cambres, al final va tenir de donar al savi el que aquest havia guanyat, mentre esperaven a la seva filla, el savi va preparar de nou el taulell, “Perquè no fem la darrera partida?, i aquest cop sense res en joc?”, el noble va jugar amb ràbia i decisió, sense ajuda, sense destorbs i vet aquí que al final va guanyar... “Ja ho veu, les coses moltes vegades són més senzilles del que ens creiem, només cal actuar amb les idees clares i sense esperar ni guanyar ni perdre res, moltes vegades els problemes venen pel senzill fet que no es volen veure les solucions, o bé aquestes no es volen acceptar, i aleshores se’n busquen d’altres que no porten més que a perdre un temps que no es té...”, el noble va mirar al savi sense dibuixar cap somriure “Ara ja sap el que li toca fer...” va dir el savi aixecant-se “Per cert, no m’interessa el seu patrimoni, ara bé, la seva filla ja és un altre tema...”, se’m va acostar mentre anava cap a la porta “Vols venir a sopar vampir?, avui tenim virginal de primer i segon plat, tanta innocència i sang com puguem desitjar...”, i com va acabar el noble?, doncs força senzill, va fer matar a tots els malalts i va obligar a emigrar a aquells que no podien subsistir amb els escassos recursos, la resta de la població va sobreviure i fins i tot la contrada es va recuperar passats els anys, ara bé, mai més ningú va pronunciar res de bo del noble que havia donat la seva filla, havia matat a malalts i havia fet marxar a gent, ningú recordava que ell senzillament havia governat, i que havia salvat a la resta, governar moltes vegades no és fer allò que la gent vol, és fer allò que es necessari agradi o no... doncs bé, em pregunto quan trigarà el Sabater a jugar als escacs...

1 comentari:

Agnès Setrill. ha dit...

Delicades conclusions...
Ja hi ha agut algun personatge amb bigotet per aquest món que va jugar amb aquest savi...