entrada 490 (any 2)

Ahir mentre fèiem el cafè, vaig assistir a una nova demostració de la dialèctica, en aquest mon es suposa que tothom té algun atribut que el fa superior a la resta en una petita parcel•la, i és precisament el descobrir aquest atribut i la capacitat d’explotar-lo el que fa que esclateu i us desenvolupeu, i si a més aquest atribut pot donar beneficis a tercers doncs ja tenim el que us donarà de menjar, ahir estava amb un tipus que té el do de la paraula, ell sempre riu quan diu que: “La força trenca portes, les claus les obren, en canvi les paraules poden fer que ens les obrin i amés ens convidin a entrar...”, i possiblement no estigui massa desencertat, aquest personatge és un especialista del verb, del verb i de veure com actua en els altres, té la capacitat de dir, modular i entonar de la forma òptima per aconseguir els seus objectius que moltes vegades són els mateixos de qui li paga, amb tot jo sempre li pregunto “I que passarà el dia que et falli el teu do?”, i és aleshores quan ell es posa tot seriós “Doncs que serà l’hora de l’acció i dels vampirs com tu, i saps, no ho sentiré per que el meu “do” com dius m’hagi fallat, sinó que ho sentiré per tal com acabarà el tema...”, i jo no puc més que riure al pensar que les paraules moltes vegades han mort forces més persones que els senzills actes, i això tot pensant en la darrera notícia que he vist passar per la pantalla... semblaria ser que al Marroc han decidit declarar la guerra al proselitisme que no sigui el seu (pels que us vàreu saltar la classe de la “p”, o no vàreu prestar (amb p), atenció tot esperant que vinguessin mots com “polla” o “puta”, us diré que podeu trobar el significat del mot de collons per internet o en qualsevol diccionari), doncs bé, semblaria ser que cansats que els feligresos es replantegin si els hi val més un Deu o un altre (penseu que estem en una economia de lliure mercat, i l’elecció d’un Deu també està subjecte a la llei de l’oferta i la demanada, així com de les promocions... mireu, hi ha Deus que avui en dia ofereixen 3 salvacions gratuïtes, us podeu salvar vosaltres i dos més, i això inclou fins a cinc reencarnacions, tot sempre que no tingueu problemes d’articulacions i us pugueu agenollar, i cridar al set vents que el vostre és el millor (o almenys el millor per vosaltres)), doncs res, que han decidit que tothom qui parli d’un Deu que no sigui el seu ja pot fotre el camp del seu país... així de clar i marroquí (o català axocolatat si ho preferiu), i el resultat?, doncs que tothom ho ha acceptat, perquè força tranquil•lets que estaven per que els hi arribessin quatre subnormals a canviar-lis la troca, i els ecopijos també coneguts com a merdaintegradors o companysdegilipollades, us diran que en tenen tot el dret de salvar les seves creences de la invasió mercantilista del primer mon (ole, ole, que dit de cop i seguit fins i tot sona bé...), i mentrestant que feu vosaltres?, doncs força senzill... renegueu de les vostres costums (que no he dit creences), i els hi subvencioneu quan no construïu directament els seus lloc de pregària, tot dient que la llibertat ha de permetre que tothom pugui fer el que desitgi... i davant aquesta dicotomia ahir un dels megasubnormals de l’empresa la va clavar, a la pregunta de que pensava del que passava en el merdapais d’on venien: “Mira, ells han de tenir la llibertat de fer el que vulguin al seu país i aquí?” “I nosaltres?” “Nosaltres?, nosaltres tenim l’obligació de respectar-los”, ole, ole, ole, ole, ole, ahí tus güevos campeon!!!!